La idealització del caos

El debat públic s'omple de paraules gruixudes: 'trinxera', 'colpisme', 'dictadura'. Al 2020 només li faltaven el llenguatge bel·licista i una bona pandèmia. La dreta té Espanya on més li agrada

zentauroepp55407240 casado201014091555 / Mariscal

Fa setmanes que el Congrés dels Diputats posa a prova la seva acústica amb debats de calibre gruixut en què tornen a sentir-se paraules que en un estat democràtic semblen reservades als llibres d’història: ‘trinxera’, ‘colpisme’, ‘estat autoritari’, ‘dictadura’. Tot un galimaties de sinònims està saltant a borbolls des de les pàgines d’aquests llibres humitejats pel temps per incorporar-se a l’attrezzo del debat polític i, d’allà, al debat públic, però no al dels bars, on molt abans de la pandèmia es discutia amb certa temperància i en un clima d’empatia i educació, que ha acabat matant la cridòria grollera, anònima i gratuïta del ‘trending topic’.