El populisme se sosté gràcies al vot dels menyspreats pel sistema. Repassem la societat que tenim, la que consentim. Una escola pública ranca, incapaç d’oferir a l’alumnat dels barris més desfavorits una educació que els permeti encarar el futur en igualtat de condicions. Una sanitat pública perjudicada per unes llistes d’espera que allarguen el dolor i la incertesa a qui no pot pagar-se una assegurança privada. Vivendes que es mengen els ingressos dels treballadors precaris. Pisos insalubres per a tants que sobreviuen en l’economia submergida. La cultura convertida en una zona per a privilegiats. La distracció permanent com a salconduit a la ignorància, la mutilació del pensament crític. I, a la fi, la incertesa com a companya de vida.