És obvi que les afectacions sobre la vida quotidiana de la Covid-19 són múltiples i les converses públiques i privades en van plenes. Una sobre la qual sento parlar en els mitjans amb total naturalitat des del primer dia és la de la segona residència. Tindria la temptació, en aquest punt, de fer un monòleg del Capri, "la" "segona" "residència", però no estic d’humor. I tampoc vull jutjar a ningú per tenir-ne o voler-ne, només proposo que com a societat ens aturem a pensar un moment sobre el que significa, perquè a vegades passem tan de pressa sobre les coses que ens hem acostumat a no qüestionar-les.
VIVENDA
La segona residència
Em pregunto com hem arribat a «normalitzar» que necessitem altres propietats en un país petit com el nostre
zentauroepp55334213 trafico201009140504 /
Temes:
El més llegit
- Hisenda avisa: fins a 2.500 euros de multa per pagar aquestes quantitats amb diners en efectiu
- Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya
- Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit
- El BBVA anuncia al Banc Sabadell la seva intenció de negociar una fusió
- Daniel Sancho: "Vaig esquarterar el cos perquè estava en xoc"