El que l''Abc' diu a Pablo Casado

Des de les eleccions de novembre del 2019, la política de Pablo Casado respecte al Govern acusa indecisió en una qüestió capital. ¿Aposta per l’oposició sistemàtica al Govern (social-comunista) atacant-lo al màxim en tots els fronts? O, al contrari, ¿es comporta com un partit moderat i de govern –el PP ha manat en democràcia gairebé tant com el PSOE– i combina oportunament la crítica implacable amb la mà estesa en els assumptes d’Estat? Durant la pandèmia, al negar-se a les pròrrogues de l’estat d’alarma amb la idea que la crisi faria caure un Govern relativament feble que no tenia majoria parlamentària, Casado es va inclinar per la primera opció. Després el cessament de la radical Cayetana Álvarez de Toledo com a portaveu parlamentària va fer pensar, per un moment, en un canvi de rumb. Però la recent topada respecte a l’obligada renovació del Consell General del Poder Judicial, els atacs a Pedro Sánchez acusant-lo de no defensar el Rei davant Pablo Iglesias i l’alineament amb Isabel Díaz Ayuso en el seu xoc de trens amb el Govern central porten a creure que el líder del PP continua apostant per elevar la crispació i espera que així, junt amb la segona onada de la pandèmia i la crisi social, acabi fent caure el Govern. Però el Govern aguanta, tot i que s’equivoqui i, com deia Zarzalejos diumenge, visqui sobre un polvorí. I mentrestant, la política d’oposició sistemàtica no augmenta la intenció de vot al PP. L’enquesta de GAD-3 per a l’‘Abc’ de dilluns, 5 d’octubre, era concloent. Des de l’anterior sondeig de juliol el PSOE mantenia els seus diputats (en pujava un, a 118), mentre que el PP en perdia 18 (fins a 103) i, el més rellevant, Vox en guanyava 13 (fins a 46). Cert, el PP quedava una mica per sobre de les eleccions i Vox, per sota, però la clau és que el PP perd gas i Vox es recupera. L’enquesta de l’‘Abc’ ha sigut terrible per a Casado, ja que la primera justificació de la seva política era liderar l’oposició dura al Govern per segar el terreny a Vox. I, a més, en vigílies de la moció de censura d’Abascal, que deixa el PP en la incòmoda posició d’afegir-se a l’extrema dreta o abstenir-s’hi. A Pablo Casado li costa liderar l’oposició. Un dia encarrega a Álvarez de Toledo, que somiava en una croada intel·lectual contra «el socialisme» –oblidant que la socialdemocràcia és un dels pilars d’Europa–, i pocs mesos més tard la destitueix després d’una entrevista a ‘El País’. I diuen que justifica les posicions de Díaz Ayuso –amb Miguel Angel Rodríguez, que es creu el creador d’Aznar, darrere– dient que és l’única que sap plantar cara amb energia a Sánchez des d’una posició de poder. No és estrany, doncs, que els presidents autonòmics del PP –Núñez Feijóo, a Galícia; Alfonso Mañueco, a Castella i Lleó, i el sorayista Jose Manuel Moreno, a Andalusia– s’inquietin. Ells són Govern, no un partit de protesta, i intueixen que fer un discurs opositor tan radical com el de Vox només condueix a legitimar –i engreixar– l’extrema dreta.

El que l''Abc' diu a Pablo Casado

El sondeig del diari diu que des de juliol el PP baixa mentre Vox puja

El més llegit