La salut pública no és només el coronavirus

Des de finals de febrer, amb l’eclosió de la pandèmia de la Covid-19, els mitjans s’han omplert d’informacions, reflexions i discussions sobre la salut pública, una especialitat àmpliament desconeguda. Conceptes com a pandèmia, R0 han sigut en boca de tots. Discutir sobre el que s’ha fet i el que cal fer per aplanar la corba s’ha convertit en objecte de tertúlia amb opinions diverses, no sempre prou coneixedores o ben documentadas. En un principi, posar la salut pública a les agendes polítiques, desgraciadament en un context pandèmic, no és dolent. Possiblement al contrari. La salut pública ha sigut, i és, la gran oblidada de les ciències mèdiques. No té el glamur de la cirurgia o de la cardiologia. No està associada a grans festes inaugurals que permetin lluïment dels polítics. Quan un es presenta com a cardiòleg o com a cirurgià en un lloc, tothom sap el que fa. Quan un es presenta com a salubrista, gairebé ningú sap de què es parla. Amb el coronavirus, la vigilància epidemiològica s’ha donat a conèixer. És salut pública. La promoció de la salut, és a dir, l’acció sobre les persones a fi d’apoderar-les per modificar hàbits insans i assumir conductes saludables, és salut pública. Actuar per controlar o eliminar els efectes de l’entorn (aigua, aire i aliments) sobre la salut de les persones, el que anomenem la protecció de la salut, és salut pública. Intervenir sobre persones sanes o aparentment sanes per evitar que pateixin malalties, especialment transmissibles, o per detectar malalties en fases molt inicials, millorant el seu pronòstic (la prevenció de la malaltia), és salut pública. Quan parlem de prevenir, tractar o disminuir riscos i danys en el terreny de les addiccions i la salut mental, és salut pública. Quan actuem per prevenir accidents i malalties d’origen laboral, és salut pública. La salut pública va molt més enllà de tan sols el coronavirus. L’any 2018 l’Agència de Salut Pública de Catalunya (Aspcat) va treballar molt: més de tres milions de vacunes, que han estalviat entorn de 32.000 contagis de malalties infeccioses importants; gairebé sis milions d’unitats de bestiar sacrificades als escorxadors i controlades pels veterinaris de salut pública, amb les garanties corresponents per a l’exportació quan és necessari; 34.000 inspeccions a empreses i establiments alimentaris; control de legionel·losi, qualitat de les aigües de consum, control de zoonosi, mosquits i arbovirosi (dengue, Zika, virus del Nil occidental...); 200 alertes alimentàries i 60 alertes químiques. Les unitats de vigilància epidemiològica, els que ara porten el pes de la crisi del coronavirus, han d’atendre tota la resta d’infeccions poc mediàtiques: més de 500 alertes en un any en el Suvec (Sistema d’Urgències de Vigilància Epidemiològica de Catalunya); les infeccions de transmissió sexual, en ascens (23,8 per 100.000 de sífilis, 60,5 de gonorrea o 93,5 d’infeccions per clamídia); 300-350 casos nous anuals d’infecció pel VIH i uns 1.000 casos de tuberculosi. També més de 14.000 inicis de tractament per addiccions, 7.500 persones en tractament de manteniment amb metadona. Afegim-hi les unitats de salut laboral o els laboratoris de salut pública, que recolzen tota aquesta activitat, i moltes coses més. I per fer tot això a Catalunya hi ha uns 1.200 professionals a l’Aspcat, estesos per tots els racons del país. Afegim-hi els recursos dels ajuntaments i d’algunes diputacions, molt escassos, i poc més. ¡L’equivalent a la dotació de professionals d’un sol hospital de mida mitjana, per cobrir tot Catalunya! ¿Diners? La despesa en salut pública està entorn dels 20 euros per càpita, vacunes incloses, i poc més. Comparem això amb els 1.200 o 1.300 euros del conjunt de salut de Catalunya. No és massa, ¿oi? Està molt bé i és absolutament necessari reforçar la vigilància epidemiològica, tenir rastrejadors, molts més del que tenim, fer moltes PCR... Però no podem descuidar la seguretat alimentària, les vacunacions, les addiccions o l’alfabetització en salut. Cal potenciar la salut pública en tots els seus vessants si el que realment volem és tenir una societat amb més salut. I quan passi tota aquesta tempesta, recordem que si falla la salut pública, bé per falta de professionals, bé per falta de recursos, o per les dues causes, passen coses greus. Medical Anthropology Research Centre. URV. Exsecretari de Salut Pública de la Generalitat.

La salut pública no és només el coronavirus

No podem descuidar la seguretat alimentària, les vacunacions, les addiccions o l'alfabetització en salut.

El més llegit