Anàlisi

Els fronts de Sánchez i el 14-F

zentauroepp55224221 sanchez201002151111

zentauroepp55224221 sanchez201002151111 / Olivier Matthys POOL

Una vegada superades la fase defensiva, la dubitativa, la de les maniobres de distracció i la més breu dels consensos, Pedro Sánchez passa a l’atac. De sobte, sense que ningú ho esperés, ha obert, no un, sinó dos fronts simultanis d’especial significació i envergadura: Madrid i la cúpula del poder judicial. No un després de l’altre, no amb les habituals cauteles, sinó a un temps, amb decisió, força i empenta. Som, per tant, en període d’hostilitat franca i declarada contra el principal partit de l’oposició. El mal ja no es diu Frankenstein, no són ni Pablo Iglesias ni els enemics de la unitat d’Espanya. Ara, el dolent és el PP, per les reiterades negatives dels seus dirigents a col·laborar en els grans assumptes que afecten la societat o les estructures de l’Estat. Que Díaz Ayuso s’hagi oposat amb tanta vehemència al tancament perimetral de Madrid, mesura que no pocs experts consideren, no excessiva, sinó potser insuficient, i que Pablo Casado es negui a pactar la renovació del CGPG han sigut, en termes polítics, un regal per a Sánchez i, per tant, un error per al PP. Error que, en primera derivada, sembla tant destinat a beneficiar Vox, i en menor mesura, Ciutadans, com el mateix PSOE.