Al meu barri hi ha massa pisos de lloguer. Són pisos grans, antics i cars. Em refereixo a la part antiga del meu barri, activada a principis del segle XX amb la creació de l’Hospital Clínic i la facultat de Medicina, i potenciada pel mercat del Ninot, que data del 1935. En aquells anys 30 hi ha l’origen de molts dels edificis de vivendes de l’Antiga Esquerra de l’Eixample. Són pisos bonics, majoritàriament, modernistes, hereus d’una època d’especial sensibilitat artística. Algunes porteries tenen la protecció del patrimoni arquitectònic, imprescindible instrument per protegir un llegat insubstituïble, en temps d’especulació màxima i ignorància artística.