La cultura en temps de pandèmia

El déu principal

Sense certeses i sense timó, cadascú mira cap endins. Cuida casa seva, el seu espai, el seu cos. El mateix li passa a l'art, per exemple, al flamenc, sempre alineat -tot i que poques vegades se'l prengui seriosament- amb el seu context social, polític i de

«No és una guerra», van dir i van repetir malgrat que a poc a poc hem vist escorar-se els bàndols. «Deixeu el llenguatge bèl·lic», van demanar els periodistes després que el president del Govern comuniqués l’estat d’alarma com qui anuncia una batalla. És cert que no veiem sang ni sentim crits –potser perquè no podem anar a funerals ni entrar a les ucis–, però sí que hi ha desconcert i, a hores d’ara, un tuf a autoritat minada.