L’altre dia em vaig mirar, en diferit, el debat de les eleccions als Estats Units, entre Donald Trump i Joe Biden. Dir-ne debat és una exageració, perquè no s'hi van discutir gaires opinions ni propostes. L’actitud de Trump, interrompent sempre Biden, era insofrible, i encara li quedava temps per mentir, amenaçar i de passada donar el seu suport tàcit als supremacistes blancs. L’estratègia de Biden va ser ignorar-lo i, per contrast, els pocs arguments que va poder filtrar semblaven molt assenyats. L’endemà, el ‘New York Times’ parlava de caos i d’una situació mai vista en un debat electoral, convertit en una vulgaritat per culpa de les formes grolleres de Trump. ¿Mai vista?, vaig pensar, deu ser als Estats Units. A mi aquell to impertinent em recordava Inés Arrimadas en debats electorals recents, i la manipulació de dades i el posat fatxenda em feien pensar en Cayetana Álvarez de Toledo.