Poques llàgrimes per Quim Torra. És lògic. No volia ser president, en realitat gairebé no ha exercit el càrrec, ha passat bona part del seu mandat esperant que el portessin a la porta de sortida i no deixa ni obra de govern ni iniciatives parlamentàries ressenyables. Si algú va dissenyar un bany de masses de comiat a la plaça de Sant Jaume, la veritat és que va tenir només uns quants centenars o pocs milers de persones. Però molt vàlides per a ell: els seus estimats CDR pressionant fins al final atenent les seves consignes, les franges més disciplinades de l’ANC i Òmnium, alguns incondicionals i alguns curiosos.