La decadència de l'imperi americà

En el primer volum de la ‘Historia de la decadencia y ruina del imperio romano’ parla Edward Gibbon amb eloqüència de com d’«ansiós estava Trajà del renom», però també, tot seguit, de les passions que enceguen les multituds. El primer debat electoral entre Donald Trump, que busca la reelecció tant sí com no, i l’aspirant demòcrata, Joe Biden, va ser de tot menys un intercanvi civilitzat d’arguments. Un combat amb americana i corbata, però sense guants, amb cops, murrieries i insults que han suscitat una bateria de rèpliques. No va ser un esdeveniment geopolític, però potser un nou símptoma de la decadència dels Estats Units. Mike Bradley, alcalde de la Sarnia, localitat canadenca veïna de Michigan, va dir que contemplar la manera en què l’Administració Trump maneja la pandèmia en un any electoral enverinat s’assembla a assistir a la caiguda de l’imperi romà. «Mai vaig pensar que se m’escaparia de les mans», va admetre el moderador del debat, el veterà periodista Chris Wallace, de la Fox, cadena que simpatitza amb Trump. En vigílies del xoc, ‘The New York Times’ va publicar que Trump no havia pagat impostos federals en onze exercicis dels 18 examinats pel diari, que va revelar que l’imperi del magnat és fum i deu 400 milions. El 2017, després d’arribar a la presidència, va pagar 750 dòlars al fisc. Dimarts va dir que havia pagat milions. La qual cosa va ser desmentida pels verificadors de dades. Biden va mostrar la seva declaració de l’any passat: ell i la seva dona van guanyar més de 900.000 dòlars i en van pagar 300.000 en impostos. No hi ha constància que Biden conegués el famós «¿per què no calles?» que Joan Carles I va etzibar a Hugo Chávez en una cimera iberoamericana, però és evident que el «¿Et callaràs d’una vegada, home?» que va llançar Biden a Trump deu drets d’autor. No són pocs els que es refereixen a les eleccions de novembre com a un referèndum sobre Trump. Mentre la Fox va concedir a l’inquilí de la Casa Blanca la victòria en el debat (60% davant el 40%), CNN va invertir l’equació (60% per a Biden davant el 28% per a l’home del cabell taronja). Mentre que YouGov, de CBS, esgotava un 48% per a Biden davant un 41% per a Trump, que reflecteix les enquestes electorals, Edward Luce, analista polític del ‘Financial Times’, va remarcar ahir que Biden supera Trump per nou punts a New Hampshire, un estat on Hillary Clinton va guanyar fa quatre anys per un marge de només un 0,4%. «Cada vegada és més difícil imaginar les circumstàncies en les quals Trump pot guanyar legítimament el col·legi electoral». A Luce li altera una de les rèpliques més torbadores de l’intercanvi de dimarts, precisament allò que l’actual president de l’imperi americà no va dir: «Respectaré el resultat de les eleccions, sigui el que sigui». Luce creu que fins que no ho digui («i no ho dirà») ens trobem davant una perspectiva existencial. La supervivència de la democràcia a Amèrica. El que sí que va tornar a repetir és que la votació, ja en curs (per correu), és «un frau i una vergonya» i una prova d’«una elecció manipulada». Trump sí que va dir a Biden que la Xina li robarà el dinar. Luce replica que la Xina ja està robant el sopar i ensumant l’esmorzar de demà, i lamenta que Washington estigui desapareixent de l’escena internacional i renunciant al ‘poder tou’, mentre un nou actor, Pequín, ocupa el tauler. Menyspreu i humiliació No hi va haver debat perquè Trump va imposar les seves regles. Va actuar com esperen els seus fanàtics, que volen bronca, espectacle, menyspreu de la raó, humiliació del rival. Tot el que defensen moviments com Proud Boys. A la pregunta del moderador de si condemnava les accions d’aquests supremacistes blancs, una milícia misògina, islamòfoba, que odia gais i immigrants (mirall de la moral trumpiana), el president va acabar concedint: «Feu un pas enrere i quedeu a l’espera». Una consigna que Proud Boys orgullosos van celebrar a les xarxes: «Senyor, estem llestos». En ‘La democràcia a Amèrica’, Alexis de Toqueville adverteix que s’equivocaria el lector si cregués que va mirar de «fer un panegíric», però sens dubte sí que es va mirar per no forçar la realitat perquè s’acomodés a idees preconcebudes, i que el seu llibre no estava «al servei de ningú». I no deixa de remarcar la importància de l’esclavitud com a element fundacional i causa tant de riquesa com de llargs duels i trencaments polítics i morals, com no deixem de veure ara mateix, 180 anys després de la publicació del llibre de Toqueville, als carrers de l’encara primera potència mundial que sembla apropar-se a una llarga i penosa decadència.

La decadència de l'imperi americà

Allò més inquietant és el que Trump no va dir: que respectaria els resultats

El més llegit