ONU: el pitjor aniversari

La Covid-19 va impedir als caps d’Estat del món viatjar a Nova York per assistir al 75è aniversari de l’ONU, tot i que no els va estalviar un vergonyós espectacle virtual. Potser la videoconferència va evitar que Trump es tragués la sabata i, com Jruschov el 1960, colpegés la taula, però els insults i acusacions abocats contra el món, i contra la Xina en particular, van donar el multilateralisme als peus dels cavalls i van enfonsar les Nacions Unides en el fang de la intolerància i la divisió. En un moment crucial pel ressorgiment dels nacionalismes i les rivalitats entre les grans potències, a més de l’agreujament del canvi climàtic, és més necessari que mai reforçar el sistema multilateral, amb l’ONU al capdavant, davant els múltiples desafiaments que enfronta. Nascuda per evitar una altra guerra mundial, Nacions Unides es va convertir en el principal fòrum de diàleg sota la creença que totes les persones som iguals i mereixedores de dignitat i que només treballant units s’assoliran aquests principis bàsics. Empenyorada des del 2015 en el seu projecte més ambiciós i que ha generat més consens, l’Agenda 2030 per a un desenvolupament sostenible que garanteixi a les noves generacions un futur més just, igualitari i sostenible, la profunda hostilitat entre els EUA i la Xina no només va eclipsar la commemoració dels seus 75 anys, sinó que amenaça de paralitzar la institució. Durant els enfrontaments verbals, el secretari general de l’ONU, António Guterres, va mirar cap a una altra banda a l’espera que s’escampi. Si Joe Biden guanya les eleccions, és probable que els EUA tornin a la cleda multilateral, tot i que ja ningú espera posar en marxa la gran reforma que va planejar Kofi Annan per agilitar l’anquilosada institució i adaptar el Consell de Seguretat a la nova realitat mundial. El dret de veto dels seus cinc membres permanents –EUA, Xina, Rússia, Regne Unit i França— el condemna a la inacció, però els polsos geopolítics, les relacions de poder i la falta de voluntat bloquegen la necessària reforma. En aquests temps negres Guterres sembla conformar-se amb haver tirat endavant la declaració que, després de llargs mesos de negociació, han recolzat virtualment els líders dels 193 països. El text insisteix a complir els Objectius del Desenvolupament Sostenible i garanteix la supervivència de l’ONU amb el compromís del seu finançament. La lluita contra el que el secretari general considera els mals del segle XXI –la rivalitat geopolítica, escalfament global, la desigualtat econòmica i el «costat fosc del món digital» – l’abordarà amb més ímpetu si és reelegit el 2021. Quan la pandèmia s’enceba en milions de persones, els seus governs acorden cooperar per millorar la resiliència global i la preparació davant una altra, però els atacs de Trump a l’Organització Mundial de la Salut sembren dubtes que la cooperació global tingui futur. Els EUA, un dels països fundadors de l’ONU, ja s’han retirat de l’OMS, la Unesco, l’Acord Nuclear de l’Iran i el Climàtic de París. Tampoc ha renovat els pactes de reducció d’armament que mantenia amb Rússia i les seves accions boicotegen l’Organització Mundial del Comerç, també vinculada a les Nacions Unides.

ONU: el pitjor aniversari

Els atacs de Trump a l'Organització Mundial de la Salut sembren dubtes que la cooperació global tingui futur

El més llegit