Si la protesta contra la inhabilitació de Quim Torra va reunir dilluns uns quants centenars de persones en algunes punts de Barcelona, a la convocatòria de l’endemà van acabar acudint més agents de la Brimo que manifestants. És la primera vegada que un president de la Generalitat és apartat del seu càrrec per desobediència i, no obstant, la mobilització de l’ANC, Òmnium i els CDR ha sigut fluixíssima. La pandèmia segur que ha influït, però l’escassa força de la protesta reflecteix que a ningú li importava gaire. També l’enorme cansament i desconcert que hi ha després de gairebé una dècada de procés. Durant aquest temps el secessionisme no ha aconseguit res, excepte enquistar un problema en la societat catalana a canvi de degradar les institucions. L’horitzó de la independència s’ha allunyat tant que gairebé ha desaparegut de les promeses dels seus líders, que ja no posen dates ni terminis, tot i que paradoxalment segons les enquestes JxCat, ERC i la CUP puguin tornar a sumar majoria absoluta en les pròximes autonòmiques; per cert, les quartes que es convoquen anticipadament des del 2012.