Com en les pel·lícules de nàufrags, uns treuen l’aigua amb les mans i d’altres s’aferren a una fusta, a una quaderna del barco desballestat, mentre sonen de fons els violins de l’enfonsament. Creix la maror, sí. Enmig d’una pandèmia ingovernable i amb unes perspectives econòmiques que gelen les pestanyes, Pedro Sánchez, l’elàstic, envia al Congrés la llei de memòria democràtica. ¿És una prioritat ara? Doncs, no. ¡Però en aquest país mai és el moment de res! La ronya moral se sol enterrar sota el permafrost. No es tracta de remoure les brases del passat, sinó de dignitat, de treure els morts de les cunetes per fer ‘tabula rasa’ d’una vegada. Després hi ha la qüestió de l’indult. ¿Un intercanvi a canvi dels Pressupostos? Això sembla, sí. Però el Govern està complint la seva obligació, i l’eventual excarceració dels polítics presos contribuiria a ventilar l’alcova catalana, que fa olor de ranci i paràlisi. Caldrà adequar als temps el delicte de sedició, ¿o no?