Segona onada d'incompetència

Va arribar la segona onada (d’incompetència). La de febrer-març ens va sorprendre preocupats per la nostra lletra petita. No vam aprendre res de la grip de 1918, que va matar entre 40 i 50 milions de persones. No hi havia memòria pandèmica ni plans d’actuació. Diran: «Això va passar fa més de 100 anys». Però no és una qüestió de temps, sinó d’intel·ligència. Tampoc vam aprendre del que va passar aquesta primavera, fa sis mesos. Ens ha tocat patir una catàstrofe vírica amb la pitjor plantilla de líders mundials, instal·lats la majoria en un curtterminisme punyent, sense atrevir-se a assenyalar que la causa és un sistema que es nodreix de la pobresa. El capitalisme funciona perquè és tan depredador com la nostra espècie, presumiblement ‘sapiens’. Els 22 homes més rics acumulen més riquesa que totes les dones de l’Àfrica. El nombre de bilionaris s’ha duplicat en l’última dècada, mentre que la majoria mira de recuperar-se de la crisi del 2008 que va reduir llocs de treball i salaris. Milions de dones i nenes treballen cada dia milions d’hores no pagades. L’acumulat en un any equival a tres vegades el valor de la indústria tecnològica global. Són dades d’Oxfam Internacional. Tot i que la Covid-19 està relacionada amb la catàstrofe climàtica, frenar-la posa en perill els guanys d’unes multinacionals que pensen tan a curt termini com els polítics les carreres dels quals financen. El debat en la primera onada va ser entre la salut de tothom i la urgència de protegir empreses i comerços. A Madrid s’han tancat parcs, però no cases d’apostes. És el lògic perquè el sistema és un casino ple de crupiers. Importa més l’economia que les persones Donald Trump ha anunciat que no hi haurà més confinaments. Els EUA acaben de superar els 200.000 morts, gairebé quatre vegades els soldats morts al Vietnam. La traducció és simple: importa més l’economia i la borsa que les persones. És una eugenèsia supremacista poc dissimulada, el convenciment que només sobreviuen els forts, és a dir, els que tenen diners per pagar-se la sanitat privada i la protecció. Tot depredador necessita límits. El capitalisme els va tenir després de la Gran Depressió de 1929 i la guerra de 1945 amb la creació de l’Estat del benestar. Finlàndia demostra que les empreses poden guanyar molts diners sense sacrificar el paper de l’Estat ni les polítiques socials, a més d’apostar per una economia verda. Business Insider es preguntava al febrer per què eren més feliços que els nord-americans si també són capitalistes. La contrarevolució conservadora de Reagan i Thatcher, unida a la doctrina ultraliberal de Milton Friedman, van disminuir els controls. La barra lliure ens va conduir al col·lapse financer del 2008. Els organismes de control estan dominats pels que violen les lleis. Ho demostra un escàndol de blanqueig de capitals que afecta els grans bancs, posat al descobert per una investigació periodística als anomenats Arxius del FinCEN. Pagar els excessos Els alts executius de Wall Street disfruten de sous als quals afegeixen bonificació per objectius i accions de l’empresa. El seu afany és aconseguir que pugin aquestes accions per guanyar més diners. Les companyies aèries que ara imploren ajuda de l’Estat han jugat fort en aquest casino i han perdut. Ara en pagarem els excessos. Angela Merkel, una de les escasses excepcions en aquesta mediocritat rampant –junt amb la neozelandesa Jacinda Arden–, va entregar 9.000 milions d’euros a canvi que l’Estat alemany assumís el 25% de la companyia. Vendrà quan es puguin recuperar. Som un món presumptament ric assegut sobre milions de pobres, fams, guerres, espolis i injustícies. Galopem cap a una catàstrofe climàtica que provocarà conflictes per l’aigua i generarà milions de refugiats i desplaçats climàtics. Aquest sistema que destrossa boscos i hàbitats d’animals salvatges ens posa en contacte amb milers de virus que podrien saltar a un humà i crear una pandèmia similar o pitjor a la Covid-19. Estem asseguts sobre milions d’armes quan l’amenaça més gran per a la supervivència de l’espècie és un virus cent vegades més petit que un bacteri. La segona onada va arribar a una població esgotada per l’acumulació de males notícies. I això que només parlem de nosaltres. Després hi ha els invisibles, els morts al Mediterrani i les malalties sense vacuna perquè els ningú no són un negoci per a les farmacèutiques. Encara no ha acabat el 2020. Queda el número final a les portes de la Casa Blanca. Un bon moment per tornar a veure la sèrie ‘Years and years’.

El més llegit