El trist comiat del president Torra, per Enric Marín

La primera jornada del debat de política general no ha reportat cap sorpresa remarcable. Les cartes estaven marcades i la pólvora humida. Ni el president Torra ha aprofitat l’ocasió per anunciar cap calendari electoral, ni l’oposició estava en les millors condicions per acarnissar-se amb la gestió de la pandèmia. Tots són conscients que ja som en temps de descompte. De fet, som en temps de descompte des de que el 29 de gener el president Torra va anunciar l’esgotament de la legislatura. És públic i notori que Torra hauria volgut poder fer efectiva la potestat presidencial de convocar eleccions. Però s’ha plegat a la voluntat de l’expresident Puigdemont d’allargar agònicament el temps de descompte. Sobre el paper, l’estat de provisionalitat en el que està instal·lada la política catalana significava una oportunitat daurada per sotmetre a una crítica implacable la gestió del Govern de la Generalitat. Però ara tot passa pel sedàs de la gestió de la pandèmia i la realitat és tossuda. Ni el PSOE, ni Cs ni el PP estan en condicions de treure pit. La situació excepcional viscuda al Segrià les primeres setmanes estivals va crear el miratge temporal d’una gestió calamitosa per part del Govern de la Generalitat. Però a mesura que han passat les setmanes s’ha pogut veure com s’anava dibuixant un mapa ben diferent. En la comptabilitat de casos per cada 100.000 habitants Catalunya (137,96) està molt per sota de la mitjana espanyola. El top (més de 300 casos) l’ocupen Aragó (340), el País Basc (346), la Rioja (383), Navarra (501) i Madrid (651). Aragó i la Rioja estan governats pel PSOE; Navarra, per una coalició liderada pel PSOE, i el País Basc, per una coalició entre el PNB i el PSOE. Però el gran desastre, el forat negre, el trobem en el Madrid del pacte del PP i Cs, amb el suport extern de Vox. La gestió del Govern liderat per Ayuso ha estat i és tan catastròfica que, junt amb l’operació Kitchen, s’ha convertit en el principal llast d’un Pablo Casado que cada dia s’enfronta a un panorama més complicat. En aquest sentit, s’ha de reconèixer que Torra ha estat hàbil en centrar la seva intervenció en la prioritat de la lluita contra la pandèmia. Però, en no exercir la seva facultat de convocar eleccions, tal i com solemnement havia promès, ha reforçat el trist imaginari de president vicari. El que s’ha escenificat al Parlament entre Torra i l’oposició és un empat d’impotències. La impotència d’una oposició atrapada en la voluntat d’intentar escarnir el procés d’autodeterminació amb més o menys traça, però sense cap projecte alternatiu. I la impotència d’un president que veu com s’apropa l’hora de la seva inhabilitació per haver protagonitzat un fallit i estèril simulacre de desobediència institucional. Si el president Torra no convoca eleccions, degradarà el valor institucional de la Generalitat. Això sembla que ja no té solució. Però encara ho podria empitjorar si es prestés a participar en un nou simulacre de desobediència institucional jugant a la ficció de mantenir-se simbòlicament en el càrrec.

El trist comiat del president Torra

Si no convoca eleccions, degradarà el valor institucional de la Generalitat, però encara ho podria empitjorar si jugués a la ficció de mantenir-se simbòlicament en el càrrec

El més llegit