La interacció de la salut amb l'economia a propòsit de la mobilitat

Les interseccions de l’economia amb la salut, i viceversa, són múltiples i prou estudiades. Sobretot les socioeconòmiques: aturat, pocs estudis i baixos ingressos, probable mala salut. I certament, amb mala salut, molta renda no és esperable. Malgrat les excepcions, a això se li diu causalitat reversible o de doble direcció. Hem vist recentment una de les interaccions més bàrbares: la de la pèrdua de la salut amb la pandèmia i l’ensorrament de l’economia. En els estralls de la crisi es produeixen, a més, efectes col·laterals. N’agafaré un que per controvertit em sembla important que s’analitzi bé. Ho farem un d’aquests dies amb la presentació de l’últim ‘Monográfico de economistas’ (número 169), germà de la nostra ‘Revista económica de Catalunya’, impulsada pel Consell General d’Economistes, amb el títol de ‘Cap a una nova mobilitat a les ciutats’. La Covid, certament, ens ha descobert a alguns una nova forma de treball on els desplaçaments prenen característiques noves: més puntuals i esporàdics, més intermodals o simplement modals rurals-urbans i poc més. Això contrasta amb la literatura que s’havia anat obrint camí entorn de la bondat de les megaciutats, d’un futur fet d’urbs metropolitanes en la connectivitat d’un territori del qual pràcticament desapareixien les regions i els districtes. Del cotxe autònom, de la intel·ligència artificial en la localització, en l’optimització de trajectes des del quilòmetre zero. Respon en part, tot això, amb els múltiples interessos que es mouen al voltant de l’automòbil. Cotxes, a tot arreu, invasors de territori, impulsats per un capitalisme que en nom de l’autonomia individual, de l’ostentació de la capacitat econòmica, ens ha omplert les ciutats de cotxes. Fins a les orelles. També en petits llocs on res justifica que no es busquin altres solucions de transport. També en països en vies de desenvolupament: a la Xina la gent compra i surt amb el cotxe no per anar enlloc, sinó per exhibir el seu nou estatus. Estar en caravana ja els va bé. I com és normal, el sistema econòmic primer crea el problema, i després hi ofereix remei: ‘car sharing’, ‘pooling’, cotxe elèctric, sense conductor, ‘smart cities’... en la recerca de la millora de l’aire que respirem i de reduir les retencions que ens hem creat i ara patim. Hem densificat les urbs, les hem fet poc amables i ni la solució de pagar car per aparcar-hi troba remei. De fet, fa més desiguals les ciutats, entre els que s’ho poden permetre i els que no. Quan no, trobem un govern local que posa la directa i hi tanca, ara sí per a tothom, la circulació. Tornem a fer illes del que mai ho haurien d’haver deixat de ser, però ara ja amb danys col·laterals mediambientals evidents. De manera que la pandèmia revaloritza les zones externes de les ciutats per la qualitat de vida més gran, obviant telemàticament el temps perdut anant i venint. Mostra les virtuts de finques rurals quan les connexions virtuals són bones, i ens mostra que potser l’economia de les grans ciutats a què estàvem abocats no era un mal inevitable.

La interacció de la salut amb l'economia a propòsit de la mobilitat

La pandèmia ha revaloritzat viure fora de les ciutats, mostra les virtuts de les finques rurals quan les connexions virtuals són bones

El més llegit