Trump perd el favor dels militars

A part de la Covid i de la incertesa econòmica que comporta, el món és més insegur des que Donald Trump va guanyar les eleccions del 2016 i va trencar amb la política americana posterior a la segona guerra mundial. Per això el resultat de les eleccions presidencials del pròxim 3 de novembre és molt rellevant. En amplis cercles de l’opinió europea es creu que la victòria de Biden, el candidat demòcrata, faria mes fàcil la relació entre les dues vores de l’Atlàntic i frenaria la perillosa marxa cap al nacionalisme i el proteccionisme econòmic. La bona notícia és que les enquestes prediuen un triomf de Biden en el vot popular. La mitjana està avui en un 50,5% per al candidat demòcrata enfront del 43,1% del president. Però els sondejos també preveien el 2016 la victòria de Hillary Clinton –que efectivament va treure gairebé tres milions de vots més– i al final Trump va sortir elegit per 70.000 vots d’avantatge en tres estats clau. I l’elecció es guanya amb els vots dels estats no pel popular. Ara la victòria de Biden sembla més segura perquè els set punts d’avantatge significarien uns sis milions de vots mes (el doble que Hillary) i Biden porta avantatge, tot i que és cert que menor, en tots els estats més indecisos. Des de Wisconsin, Pennsilvània i Michigan fins a la mínima (1,2 i 0,8 punts) a Florida i Carolina del Nord. El temor és que la victòria de Biden sigui estreta i el resultat d’alguns estats tardi en conèixer-se per l’augment del vot per correu. I que en aquest ‘impàs’ Trump, que es mantindrà a la Casa Blanca fins el 20 de gener, qüestioni els resultats i els Estats Units s’instal·lin en una seriosa crisi política que ja preocupa els mercats. A això es deu en part la recent frenada de l’alça de les bosses. Caldrà esperar doncs els resultats per saber si el món es deslliura de Donald Trump. Que la primera potència econòmica i militar estigui dirigida per un populista impenitent és un factor de risc i distorsió. Però hi ha una cosa nova. Trump ha anat perdent recolzaments entre els militars a qui sempre va presumir de defensar i representar. Potser el cessament del general Jim Mattis com a secretari de Defensa el 2018 va ser clau, però els militars que han col·laborat amb Trump han volgut frenar-lo sempre i han acabat malament. El mateix Mattis va dir, després de les recents protestes que van seguir la mort de George Floyd en mans de la policia, que Trump és el primer president interessat no en unir sinó en dividir el poble americà. Els membres de les Forces Armades sempre han preferit els republicans. Segons la revista especialitzada Military Times, el 40% se senten republicans enfront només del 16% que se senten demòcrates i el 44% independents. No obstant, el 49,4% dels militars, contra el 38%, té una mala opinió de Trump. I el més interessant és que en aquesta enquesta de l’agost el 41,3% diu que votarà per Biden enfront del 37,4% que aposta per Trump, una diferència de quatre punts no molt allunyada dels set d’avantatge de Biden en el total de la població. El mes revelador és que a la mateixa enquesta de fa quatre anys, Trump doblava el percentatge de vots de Hillary Clinton (40% contra 20%). Pot ser que aquest gran canvi en les preferències dels militars confirmi el desinterès de part dels seus electors respecte al candidat del 2016. Sempre s’ha dit que el gran actiu del president Trump és que, malgrat els seus múltiples errors i extravagàncies, sabia conservar el recolzament dels seus. Almenys en el cas dels militars sembla que això no és així.

Trump perd el favor dels militars

Els membres de les Forces Armades es declaren republicans, però segons una enquesta del Military Times la majoria votaran a Biden

El més llegit