Els rics han deixat de gastar

Tot i que tradicionalment el nou any comença al gener, l’any econòmic i social real comença el setembre amb la tornada a la feina i a les escoles després de les vacances d’estiu. És el moment en què fem plans i ens marquem objectius per a la pròxima etapa. Sembla oportú, per tant, que ens preguntem com serà el nou curs econòmic. Utilitzant el llenguatge dels metges amb el qual ens hem anat familiaritzant al llarg de la pandèmia, el meu pronòstic és que som davant un curs pandèmic sotmès als efectes de petits infarts econòmics. El més probable és que no siguin infarts hemorràgics, els més perillosos, com el que vam tenir durant l’estat d’alarma, sinó infarts isquèmics, és a dir, trombes econòmics que paralitzaran temporalment algunes activitats en parts del territori nacional. La raó és que, malgrat el soroll i la lògica preocupació que està produint l’augment del nombre de contagiats en alguns llocs d’Espanya, la situació sanitària no és equiparable a la dels mesos que van provocar la declaració pel Govern de l’estat d’alarma. Traduït en llenguatge econòmic, aquest nou curs continuarà la recuperació econòmica i de l’ocupació iniciada al juny, tot i que a un ritme més fluix. El rebot del tercer trimestre (les dades oficials del qual coneixerem aquest mes) no serà un «rebot del gat mort». Tot i que el meu coneixement sobre la vida dels gats és limitat, en economia utilitzem aquesta expressió per descriure el comportament d’una economia que després d’una caiguda vertiginosa de l’activitat, toca fons i rebota, però no perquè estigui viva, sinó pel simple efecte de la inèrcia del cop. En el nostre cas, el gat és viu, tot i que contusionat i adolorit. Els sectors més afectats Seguint amb la metàfora mèdica, la reducció del ritme de la recuperació econòmica té a veure amb els efectes provocats pels infarts isquèmics que afecten especialment les activitats relacionades amb el turisme, l’hostaleria, la restauració, el comerç i les activitats culturals i d’oci. Mentre aquests sectors no puguin recuperar plenament la seva activitat, el perfil de la recuperació serà el del símbol de l’arrel quadrada. La incorporació plena d’aquests sectors no es produirà fins que s’aconsegueixi controlar els contagis i tinguem vacunes eficaces per a tota la població. Però arribat a aquest punt, qui està en millors condicions per pronosticar la recuperació és un epidemiòleg, no un economista. En tot cas, mentre no s’aconsegueixi garantir la salut pública, el motor de l’economia estarà parcialment gripat. Però a més de la Covid-19 hi ha un factor de naturalesa socioeconòmica que està aguditzant i retardant la recuperació. És el fet que els rics i acomodats han deixat de consumir com ho feien abans de la pandèmia i ara estalvien massa. Aquest excés d’estalvi improductiu està debilitant la demanda afegida de l’economia, que provoca el tancament de negocis i destrueix l’ocupació de les persones que més la necessiten. La macroeconomia és molt fàcil d’entendre. Es regeix per un principi simple: «El que tu gastes és el que jo ingresso; si tu deixes de gastar, jo deixo d’ingressar». En aquesta situació, a l’economia li passa com a un acordió: la falta d’aire el comprimeix. Això és el que està passant amb la reducció del consum dels rics durant la pandèmia: l’economia s’encongeix. ES TRACTA de persones que durant la pandèmia han continuat mantenint ingressos, però com que poden treballar des de casa ja no van a dinar i a sopar als restaurants, no viatgen, no van a hotels ni van de botigues. L’efecte és que el consum afegit de l’economia disminueix i es produeix un excedent d’estalvi. L’augment que estan experimentant els dipòsits bancaris és una mostra clara d’aquest comportament. Els perjudicats per aquest excés d’estalvi dels rics durant la pandèmia són els treballadors que no poden treballar des de casa i els amos dels establiments la demanda dels quals s’ha desplomat. Persones, en general, que no tenen altres recursos que els ingressos de la seva feina per poder subsistir. No veig com convèncer els rics que segueixin gastant com abans. Però, en tot cas, més tard se’ls haurà de passar la factura amb què pagar els ajuts públics que ara s’estan donant als treballadors i establiments perjudicats per aquest excés d’estalvi.

Els rics han deixat de gastar

Aquest excés d'estalvi improductiu està debilitant la demanda afegida de l'economia, provoca el tancament de negocis i destrueix l'ocupació de les persones que més la necessiten.

El més llegit