Un joc infantil que m’ha deixat un record inquietant ha sigut el de pesta alta. Hi jugàvem al pati de l’escola, teníem 9 o 10 anys, i la idea era que qui, a sorts, començava amb la càrrega de la «pesta», només se’n salvava si la transmetia a un altre al tocar-lo, i així successivament fins que sonava la campana del final de l’esbarjo. Et salvaves si estaves en alt, i el banc de pedra del pati era la taula principal de salvació després d’una bona carrera. És un record vague marcat per la inquietud, els nervis i el temor atàvic que arrossegava el joc. Llavors no teníem ni idea que la pesta havia sigut una plaga que va fuetejar Europa a l’edat mitjana. ¿A què jugaran els nens a l’esbarjo aquest curs?