Quan Jordi Carbonell, fa anys, va clamar: «¡Que la prudència no ens faci traïdors!», no podia pensar en un 2020 on la prudència és codi de conducta. Aquest sembla ser el subtext de les convocatòries de l’ANC: segurs, és clar, però ferms. Tot i això, alguns dels militants més coratjosos que conec, molts dels que no faltaven a cap 11 de setembre multitudinari, amb reivindicació nacional i festiva, una quantitat notable d’individus que tenien la Diada marcada en vermell per inflamar-se de patriotisme, tots plegats, uns i d’altres, aquest divendres em penso que triaran abans la platja i el supermercat que no pas una de les centenars de trobades que ha muntat l’ANC.

I parlo de supermercats i platges, perquè és Elisenda Paluzie qui els ha citat com a llocs més perillosos que no pas les concentracions. Davant aquesta Diada tan rara (i no sé per què fan venir justament ara antidisturbis: ¿calia?), almenys no haurem de patir pel ball de xifres a posteriori. Aquest any, no seran un camp de batalla. O potser sí. I els que volien inflar-les les desinflaran i a l'inrevés, no fos cas que hi hagués rebrots per culpa dels independentistes prudents, però alçats.