Hi ha dubtes sobre quan se celebraran les eleccions catalanes. També sobre les possibilitats de Carles Puigdemont davant una ERC vencedora en totes les enquestes. La incertesa també plana sobre el PDECat i el PNC. Però, entre tant interrogant, s’imposa una certesa: l’independentisme tornarà a guanyar les eleccions.
Són pocs els protagonistes de la DUI que s’atreveixen a defensar-la. L’independentisme camina sense nord. És el que passa quan es cobreix d’emoció la incapacitat analítica i estratègica. Però malgrat tants errors, el sobiranisme continua guanyant. I el seu triomf delata, també de manera reiterada, el fracàs de l’alternativa. No hi ha un relat que s’imposi a aquesta Espanya negra que ven l’independentisme. Són massa les ombres –la fugida del rei emèrit és l’última– i escàs el compromís per avançar cap a un federalisme que es desenvolupi en el pla real, però també en l’emocional. La il·lusió que va despertar el procés es va apagant i la pandèmia només hi ha afegit foscor. Els plans de reconstrucció podrien aportar una mica de llum. Es necessita generositat i voluntat política.