En política, com en les altres coses, si un parla molt és perquè ha de dir molt poc, i seria això pel que Pablo Casado primer i María Jesús Montero després van allargar les seves compareixences per explicar com havia anat la reunió entre Casado i Pedro Sánchez. És probable que per aquesta mateixa raó el president del Govern i el cap de l’oposició despatxessin durant dues hores per acabar entenent-se en tan poc. Després, el Govern i el PP van omplir de paraules la sala de premsa –Montero va parlar de decepció i Casado del chavisme, perquè Veneçuela cal tenir-la sempre a mà–, tot i que en realitat la història es resumeixi en el fet que no hi ha acords ni ruptures. Sánchez busca altres socis i al PP no li interessa. És un balanç simple per l’estona que van estar, però podria ser pitjor, cosa que revela l’expectativa amb què partíem.