Una pregunta anguniosa

El perímetre de la realitat és cristal·lí. No deixa lloc a dubtes sobre la devastació que conté, tampoc sobre les condicions indispensables per a una reconstrucció mereixedora del nom. Però l’acció política s’enreda sovint en somiejos viscosos. Al·lucinacions insistents, quan no càlculs privatius, mesquins o espuris, que activen una pregunta anguniosa. EL PERÍMETRE DE LA REALITAT. Gairebé 30.000 morts i mig milió d’infectats a Espanya, contagi desbocat en la segona onada de la pandèmia, pressió creixent de la Covid en el sistema d’hospitals. Crisi econòmica de dimensions bíbliques, amb una caiguda històrica del PIB (-18,5% en el segon trimestre d’aquest any, que s’eleva fins al -22,1% en taxa interanual). Terra cremada en els sectors ionquis del turisme, la primera indústria del país: el comerç, l’hostaleria i el transport cauen fins al -40,4%. Gairebé 800.000 parats més i 42.000 empreses menys que fa un any, a més d’1,2 milions de treballadors acomiadats temporalment amb un erto (en el zenit de la primera onada de la pandèmia, a l’abril, van arribar a ser 3,4 milions). La depauperació social encén tots els llums d’emergència. Càritas atén gairebé el 60% més de persones necessitades de menjar i vivenda que abans de la Covid. El virus va anul·lar en amb prou feines un parell de mesos el bàlsam de la recuperació després de la crisi financera passada. L’exclusió s’acarnissa amb milers de famílies condemnades a la feina submergida, sense dret a escut laboral ni habitacional. L’ACCIÓ POLÍTICA. A diferència de fa una dècada, la UE afronta aquesta crisi mastodòntica amb un programa d’ajuts solidari. Pur instint de supervivència. Si Europa hagués fallat aquesta vegada, el boig galop del populisme euroescèptic hauria estremit els fonaments de la Unió. Espanya, després d’Itàlia el receptor més gran dels fons de la UE per a la reconstrucció, es juga amb els 140.000 milions que li han sigut assignats en subvencions i crèdits, no només la sortida de la crisi, sinó com vol ser el país a mitjà i llarg termini. Espanya davant la disjuntiva. O impuls real de l’economia industrial, verda i digital, o tornada a l’empatx estèril d’autovies i rotondes, moltes supèrflues i moltes altres, font de comissions il·legals. La UE verificarà si les sol·licituds s’ajusten a o no als criteris del pla. En última instància, una suma de projectes inadequats podria desembocar en una retallada factual dels fons assignats. LA PREGUNTA ANGUNIOSA. No passarà cap altre tren igual en moltes dècades. Espanya bull en la discussió pública. Normal, el moment és estratègic, vital. El problema és que la discussió amb prou feines se cenyeix a la recerca de punts comuns sobre els quals aixecar els pilars de la reconstrucció. La cridòria va de com debilitar el rival polític, ja sigui fora del partit o dins, de la forma més ràpida i efectiva possible. Com aprofitar la calamitat per descavalcar l’adversari. No és res nou, esclar. El que sí que és nou és la fondària del precipici. Europa està fent la seva feina. ¿Estan preparats els líders polítics espanyols, i també els empresarials, per fer la seva?

Una pregunta anguniosa

Europa està fent la seva feina per a la reconstrucció. ¿Estan preparats els líders polítics espanyols, i també els empresarials, per fer la seva?

El més llegit