La desigualtat per la Covid-19, en directe

Com a economista que aspira a poder contribuir a millorar la condició de vida dels meus conciutadans, la meva il·lusió és ser com els metges: disposar de dades en temps real del ‘pacient’ per saber com l’està afectant la malaltia de Covid-19 i quins efectes té aplicar-hi una medecina o una altra. Quan els metges visiten els seus pacients, tenen a mà la història clínica en temps real. Em ve a la memòria la tradicional imatge de la història clínica penjada a peus del llit, amb les dades de la seva evolució: temperatura, tractament prescrit, analítiques, proves radiològiques i evolució de la simptomatologia. Els economistes no disposem d’una història clínica de l’economia en temps real. Per conèixer l’evolució que està seguint el PIB hem d’esperar, almenys, tres mesos fins a tenir dades reals. El retard és encara més gran en altres mètriques i variables fonamentals com els ingressos; és a dir, la desigualtat. Aquest retard és un enorme desafiament per als encarregats de formular polítiques a l’hora de posar en marxa mesures que alleugin els efectes de la Covid-19, i aconseguir un equilibri adequat entre contenir el virus i crear les condicions per a la recuperació econòmica. Una mica, no obstant, sí que anem millorant. Així, aplicant les noves tècniques d’intel·ligència artificial (’big data’), s’han començat a utilitzar les bases de dades sobre mobilitat publicats per Google, Apple, AMAP i Baidu que inclouen aspectes com a venda minorista, transport en vehicles i a peu o serveis basats en la ubicació. Aquestes informacions permeten elaborar indicadors de la contracció de l’activitat econòmica i la recuperació. Atès que aquestes dades s’actualitzen amb freqüència setmanal i fins i tot diària és possible conèixer el que li està passant a l’activitat econòmica en temps real. Estudi pioner Un altre àmbit en el qual és essencial disposar de dades en temps real dels efectes de la Covid-19 és el de la desigualtat i de l’efectivitat de l’estat del benestar per alleujar l’impacte de la crisi sobre les condicions de vida de les llars i, especialment, dels col·lectius més vulnerables. Afortunadament també en aquest terreny hi ha bones notícies. Amb l’afegit que procedeixen d’institucions espanyoles. Un equip format per investigadors de la Universitat Pompeu Fabra, l’Institute of Political Economy and Governance (IPEG) i CaixaBank Research ha emprès un projecte pioner a nivell mundial: utilitzar tècniques de ‘big data’ per fer un seguiment de l’evolució de la desigualtat i del paper de l’estat del benestar. Concretament, fan un seguiment en temps real de l’impacte que està tenint la crisi pandèmica en els ingressos salarials dels treballadors i en la desigualtat salarial en general, analitzant la seva situació abans i després del recolzament que dona el sector públic. Per a això han utilitzat les dades internes de CaixaBank: evolució del voltant de tres milions de nòmines cada mes, lògicament anonimitzades. Es tracta d’una iniciativa pionera a nivell mundial. Els resultats de l’anàlisi són molt rellevants. Els resumeixo en quatre punts: Primer. Des dels inicis de la pandèmia, els mesos d’abril i maig, es va produir un augment espectacular de la desigualtat, abans de considerar el paper dels ajuts públics. Les persones que van patir una reducció més pronunciada dels salaris van ser les que abans de la pandèmia tenien unes rendes del treball més baixes. S’observa també un notable descens de la proporció de persones amb ingressos salarials mitjans. Segon. L’impacte de la crisi està sent molt diferent entre els diferents col·lectius de la població. Els joves i els treballadors nascuts a l’estranger són els que l’estan patint més. Tercer. L’augment de la desigualtat és pronunciat i generalitzat en totes les comunitats autònomes, especialment quan el turisme té un pes especialment elevat, com a les Balears i les Canàries. Quart. Quan els investigadors tenen en compte els programes públics, com les prestacions d’atur i els ertos, l’augment de la desigualtat entre col·lectius i comunitats és també pronunciat, però molt inferior. Per tant, destaquen el paper que està exercint el sector públic, alleujant en gran part l’impacte de la crisi. ¿Saben per què els governs paren més atenció a la inflació i a la prima del deute? És perquè tenen dades en temps real d’aquestes variables. En la mesura que ara comptem amb dades en directe de la desigualtat per la Covid-19 (els actualitzaran cada mes), és possible confiar que els governs s’interessin més per alleujar-la.

La desigualtat per la Covid-19, en directe

La falta de dades amb una freqüència setmanal i fins i tot diària suposa un desafiament a l'hora de posar en marxa mesures que alleugin els impactes econòmics de la pandèmia

El més llegit