Despropòsits en un estiu insòlit

No es tracta de fer un repàs complert d’un estiu que tothom recordarà per les conseqüències del covid-19 i per l’accidentada convivència amb uns rebrots potents que ens han arribat abans del que hom esperava sense saber quan acabaran. Quedaran al marge fets molt difosos com la sortida clandestina del rei emèrit, la caiguda del turisme, els plenaris extraordinaris del Parlament de Catalunya per debatre qüestions que ja s’havien discutit, que no li competeixen i que només volien reforçar els enfrontaments entre JxCat i ERC, la manca de previsió de la majoria de CCAA a l’hora d’assumir les competències sanitàries i educatives reclamades per tal de fer front als rebrots de la pandèmia i al començament de curs, etc. No deixa de ser sorprenent que no hi hagi rastrejadors, quan s’havia dit que aquesta seria la gran figura per evitar contagis i que ara l’Estat posi a disposició de les comunitats un parell de milers de membres de l’exèrcit formats per a rastrejar o que a pocs dies de tornar a l’escola cap família ni cap alumne sàpiga exactament com es farà i que cada autonomia vagi donant al seu ritme i al seu criteri canviant notícies sobre un esdeveniment tan important. El 31 de juliol la Conselleria d’Ensenyament informà que anul·lava les targetes-moneder per garantir menjar als alumnes amb pocs recursos i que traslladava la responsabilitat als ajuntaments ja que, segons sembla, a l’agost la calor treu la gana. Un debat, uns dies després, en una comissió del Parlament no va servir per aclarir el cost, ni quants diners quedaven sense gastar, ni qui, ni com, ni quan s’ajudaria els ajuntaments per assumir aquesta nova i inesperada responsabilitat. Tampoc van informar els Consellers de com funcionaria el proper curs per tal de garantir el menjar de l’alumnat que ho necessiti i menys si l’escola ha de tancar aules o tot el centre. El 16 d’agost un mitjà d’informació reproduïa les declaracions del vicepresident del govern català justificant, com un acte de transparència, el lliurament a TVE 3 i Catalunya Ràdio de 15’5 milions d’euros procedents dels fons de covid-19 ja que la caiguda de la publicitat posava en risc la continuïtat de programes com Polònia o alguna telenovel·la. No sé si les xarxes socials s’han fet ressò d’aquesta notícia però ni diaris, ni ràdios ni televisions li han donat importància quan justament es tracta de fer un mal ús, per no dir un ús fraudulent, d’uns diners que l’Estat ha donat per millorar l’atenció de la pandèmia a la ciutadania. Catalunya ha estat i és encara una de les comunitats amb més rebrots, amb inexistència de rastrejadors, amb molt retard, tres i quatre dies, en donar els resultats de les PCR, amb sobrecàrrega en els centres d’atenció primària.... I si el fet em sembla molt i molt greu, encara veig pitjor el silenci de les forces polítiques de l’oposició, el de la societat civil i el dels mitjans. No podem acostumar-nos ni deixar de tenir en compte comportaments i actuacions de governants que anteposen interessos molt menors a la salut i a l’alimentació de la ciutadania. O, encara més imperdonable, anteposen interessos polítics com el funcionament sectari i partidista dels mitjans de comunicació públics, en vigílies electorals, al benestar de les persones. És comprensible que vagi desapareixent el prestigi de les institucions, però ho acabarem pagant molt car totes i tots, si no reaccionem aviat i a temps.

Despropòsits en un estiu insòlit

No podem acostumar-nos que els governants anteposin interessos polítics al benestar de les persones

El més llegit