Tornada al col·le, apliquem el que hem après

Sembla que hagi passat una eternitat des del mes de març: sis mesos. Superada –amb un alt cost– aquella primera fase de la pandèmia, i després d’un període de brots localitzats, al juliol i l’agost, ara tot indica que estem abocats a una nova onada que arribarà amb l’obertura de les escoles i la tornada de la feina després de les vacances. Però hi ha una diferència, gens petita, amb aquella primera fase. En aquests sis mesos hem après, i molt: ciutadans, professionals i polítics. Hem fet gairebé un màster en virologia, immunologia i epidemiologia. Els errors han sigut una font important en aquest aprenentatge. Aquests que difonen estranyes teories actuen de mala fe, no són ignorants, ja que la informació fiable és aquí, al seu abast. Els animo que la llegeixin i l’estudiïn. Una de les lliçons més important que hem après és que per prevenir hem de sortir dels hospitals. Anticipar-nos que els pacients arribin a l’hospital. Detectar infectats, no malalts (asimptomàtics), mitjançant cribratges és clau per trencar la cadena de transmissió. Com ens assenyalava tan aviat com el 16 de març el doctor Tedros Adhanom Ghebreyesus, quan ens deia: «¡Test, test, test!». Alemanya li va fer cas des del principi. Espanya, ara sí, cinc mesos després. Actualment disposem de la capacitat tècnica per fer-ho, per la qual cosa és un bon moment per establir protocols de cribratges selectius relacionats amb la tornada al col·le i a les empreses. ¡També als immigrants que acaben d’arribar! Segona lliçó apresa: el test (PCR) és necessari, però no és suficient. Els casos positius han d’estar vigilats, juntament amb el seguiment dels seus contactes. Els famosos rastrejadors han tardat a arribar, però ja són aquí, possiblement en fan falta més, però la vigilància epidemiològica ha guanyat musculatura per fer front al repte dels positius i els seus contactes que –segur– arribaran des de les escoles i les empreses, principalment. Tercera. Els ajuts econòmics a les persones aïllades, sigui mitjançant l’ingrés mínim vital o la baixa per incapacitat temporal, són mesures bàsiques per controlar la pandèmia. Les persones aïllades han de ser cuidades, si no, no s’aïllaran. Així de senzill. Si per cobrir les seves necessitats bàsiques, per a ells i la seva família, han de sortir, sortiran a buscar-se la vida. Aquesta xarxa d’ajuda social també s’ha desenvolupat en aquests mesos, i s’ha de reforçar per a la nova onada que ve. Els escolars que s’han de quedar a les seves cases aïllats han de tenir garantides les necessitats bàsiques, i preveure ajuda els pares que els han de cuidar. Finalment, s’ha d’organitzar bé aquesta tornada a la feina i a les escoles. És desitjable, imprescindible, que tornem a la feina presencial i a les escoles els nostres estudiants. El teletreball i el teleensenyament no es poden convertir en la manera habitual de fer les nostres tasques diàries. Per a això les mesures efectives són: grups petits, distància física, bona ventilació, mascaretes i higiene. És tot el que tenim. En cada cas s’ha d’adaptar, però aquest és el nostre arsenal preventiu (no farmacològic). No n’hi ha res més, i amb això hem d’evitar un segon confinament massiu. Les conseqüències socials, econòmiques i psicològiques tindrien un cost impagable. Apliquem el que hem après.

Tornada al col·le, apliquem el que hem après

La vigilància epidemiològica ha guanyat musculatura per fer front al repte dels positius i els seus contactes que, segur, arribaran des de les escoles i les empreses

El més llegit