Em sembla que ha arribat l’hora de replantejar els mecanismes de garantia dels drets en la lluita actual contra la pandèmia. Hem vist la freqüència amb què s’emeten resolucions contradictòries per part de diferents jutges, que, davant mesures semblants, dicten resolucions diferents. El confinament forçós de 400 persones en un hotel de Tenerife no va plantejar cap problema al jutge que va ratificar la decisió administrativa abans que entrés en vigor l’estat d’alarma. En canvi, i d’acord amb la informació divulgada dissabte passat, un jutge de Ciudad Real es nega a ratificar algunes mesures proposades per combatre el coronavirus a Alcázar de San Juan. El seu argument principal seria que es vulneren drets fonamentals amb aquestes mesures. Que són, entre d’altres, l’obligació de l’ús de mascaretes, fins i tot en llocs tancats, i la prohibició de sortida dels interns en centres sociosanitaris tret de casos de força major. Tampoc va ratificar la prohibició de fumar a les terrasses, en una línia semblant al jutge de Madrid que divendres passat va entendre que la comunitat autònoma madrilenya no tenia atribucions per fer-ho fins que no publiqués el BOE una ordre ministerial, l’existència de la qual ningú posava en dubte.