«Obrir una escola en plena pandèmia és infinitament més complicat que obrir una botiga». No li faltava raó a la ministra Isabel Celaá quan, a meitat de juny, intentava explicar per què la desescalada havia arribat a les terrasses i comerços però no a les escoles. No es pot comparar una merceria o un bar amb un institut. Ni pel nombre d’ànimes ni pels metres quadrats, està clar. Però tot sembla indicar que només els primers formen part de l’economia del país, la que cal aixecar. Les escoles no pertanyen a aquesta elit. I això que als seus passadissos hi ha els futurs ministres, lampistes, arquitectes, escombriaires, metges, paletes, economistes, cambrers, escriptors, cineastes i professors, la gent que aixecarà el país d’aquí a unes quantes dècades.