Una auditoria per a la gestió de la pandèmia

Mig any després que comencéssim a descobrir que hi havia un virus nou que representava una amenaça global, comencen a fer-se sentir veus que demanen que reflexionem sobre la forma com hem reaccionat els uns i els altres. Des d’una perspectiva de la construcció del coneixement científic, sis mesos és molt poc temps i l’esforç que investigadors, metges i empreses han fet està sent extraordinari. Però cal continuar prenent decisions difícils i en algun moment caldrà emprendre una certa avaluació de com s’ha fet tot. Una proposta d’auditoria internacional ha estat feta per un grup de científics i metges d’origen espanyol publicada a principis d’aquest mes d’Agost a la revista The Lancet. Parteix del fet que a Espanya el nombre d’afectats per 100000 habitants per la covid-19 és una de les més altes d’Europa. Malauradament durant aquest mes d’Agost aquesta tendència no ha fet més que confirmar-se. Si consideràvem que la sanitat pública espanyola era considerada de qualitat raonable comparant els diferents països del mon, el que ha passat dona peu a la reflexió. Les raons que s’apunten tenen que veure amb el funcionament del sistema sanitari i el seu finançament, la manera com han estat preses les decisions entre els diferents responsables, el paper de la ciència en aquest període i com s’han comunicat els seus resultats, la manera com responen els diferents grups socials, principalment els joves, o com estem tractant la gent gran. Incertesa sobre el virus Pel que té que veure amb la ciència, calia admetre que ens movem en un entorn de gran incertesa. Durant aquests mesos hem estat descobrint pràcticament cada dia característiques noves del virus Sars-CoV2, com es transmet, com es fa el procés d’infecció i com afecta l’organisme humà. Ara sabem que el virus ha anat variant lleugerament però no sabem quins efectes té, també va apareixent que hi ha gent que reacciona de forma diferent davant la infecció, però se’ns fa difícil saber-ho en detall. El paper dels nens petits encara no està clar. Sabem que no desenvolupen la malaltia, però no sabem fins a quin punt la transmeten. Aquesta és una dada molt important per prendre decisions de cara a l’obertura de les escoles que es farà d’aquí pocs dies. També les vies de transmissió del virus estan en discussió, i hi ha hagut discussions sobre certs tractaments o sobre la conveniència de fer servir la mascareta. Potser no ha estat explicat prou que hi ha incògnites en tot plegat. La manera com es transmet el coneixement que es va adquirint als qui han de prendre decisions i a la societat en general no és fàcil en moments d’incertesa i urgència. Posar sobre la taula opinions d’investigadors individuals en qüestions que estan sent debatudes és normal en els entorns científics, però segons com es transmeti a la població pot generar confusió. Per aquesta raó és important l’existència de comitès en els qui participin científics que estudien el tema des de diferents perspectives i això vol dir metges de diferents especialitats, biòlegs o matemàtics, però també de les Humanitats i el Dret. Aquesta perspectiva ha estat expressada per un comunicat del Comitè d’Integritat de la Recerca de Catalunya que es va publicar a finals del mes de maig. També darrerament el Comitè de Bioètica de Catalunya ha publicat una reflexió molt completa sobre els diferents aspectes mèdics i científics de l’epidèmia, així com de la seva comunicació. Les dues opinions són accessibles per la xarxa. És possible que sigui massa aviat per fer una avaluació complerta de com tothom ha reaccionat al nostre país davant d’aquesta emergència. Hi ha hagut problemes de coordinació entre administracions que han dificultat la presa de decisions i hagués estat millor que els responsables europeus i globals haguessin tingut un paper més actiu amb missatges més clars. També haurem de reflexionar sobre quin tipus de sistema sanitari volem i quins nivells de activitat científica necessitem i com els fem servir en circumstàncies com l’actual. El que sembla clar és que la situació no és bona a tot l’Estat Espanyol i té efectes sobre la salut incloent morts que no s’haurien produït, sobre el funcionament de la societat i sobre la reputació internacional que afecta entre altres al turisme. Tot plegat necessita una auditoria o més d’una. Com diuen els autors de la proposta no es tracta de buscar responsabilitats, que potser hi són, sinó de pensar com ho hem de fer perquè el país reaccioni millor en moments d’emergència.

Una auditoria per a la gestió de la pandèmia

No es tracta de buscar responsabilitats, que potser hi són, sinó de pensar com ho hem de fer perquè el país reaccioni millor en moments d'emergència

El més llegit