El concepte de culte a la personalitat va ser encunyat per Nikita Khrusxov el 1956. Amb aquesta etiqueta Khrusxov va reprovar en el XXè congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica els crims del pare Stalin, el seu predecessor al Kremlin. Aquesta troballa lingüística de la desestalinització data del segle XX, però l’origen dels lideratges fonamentats en la veneració, l’adulació i l’obediència cega i sectària es perd en el túnel del temps. De la mateixa pasta devota estan fetes les principals deïtats, els dictadors i també els cabdills populistes que grimpen en els sistemes democràtics.