El gran guinyol de la guerra comercial

La notícia irromp silenciosament a través de les pantalles que han moblat el nostre imaginari físic i mental: Apple ja val dos bilions de dòlars. Segons el ‘flash’ del ‘New York Times’, l’empresa que va somiar Steve Jobs, «va duplicar el seu valor des de la recessió induïda per la pandèmia, consolidant el seu predomini en l’economia mundial.» ¿Què diria aquesta tarda d’estiu Antonio Machado, que mirava d’inculcar als seus alumnes la diferència entre valor i preu? Hi ha un joc molt seriós que sobreneda la democràcia i els drets humans i que té a veure amb els diners i amb el que proporcionen, que és poder, que permet al seu torn obtenir més diners en un cercle que la nova moral qualificaria de virtuós. La manera que té el president xinès, Xi Jinping, de legitimar-se i perpetuar-se és donant als seus conciutadans el que més desitgen: un sistema que els permeti enriquir-se i viure millor que els seus predecessors. En la mesura que el mecanisme funcioni, a la majoria no li importarà si el seu sistema és autoritari o capitalista-confucià: el benestar material ho blanqueja tot. És el mateix pòquer de Donald Trump, que ja ha començat a mostrar el seu temor de no ser reelegit el novembre davant el tàndem Joe Biden/Kamala Harris: si no guanya serà per frau. Com Xi, Trump sap que si la gent nota els diners a la butxaca prestarà menys atenció fins i tot a la mort i votarà prosperitat. Per això convé preguntar-se què hi ha darrere de la gran pugna entre les dues superpotències realment existents: ¿què hi ha darrere dels impediments cada vegada més onerosos que l’Administració de Trump ha posat a l’expansió de gegants com Huawei, TikTok, ZTE, WeChat o Alibaba? Són els rivals del quintet americà: Apple, Google (Alphabet), Amazon, Facebook i Microsoft. El predomini tecnològic, el predomini per antonomàsia, atès que empreses netes com les del quintet han deixat enrere, pel que fa a liquiditat i projecció, brutes com General Motors o Exxon Mobil. A finals de juliol els capos d’Apple, Google, Amazon i Facebook van haver de comparèixer davant del comitè antimonopoli del Congrés. Són dues guerres que es lliuren en esferes diferents, tot i que el món sigui un. Mentre els elefants xinès i nord-americà es barallen per l’hegemoni,a l’herba que els pateix és la de la resta de la humanitat que assisteix, perplexa i entretinguda, al gran joc, a aquest ‘Game’ que va servir a l’escriptor italià Alessandro Baricco per mostrar com la mecànica del videojoc ha transformat la política i l’economia mundials, començant per la veritat. En paraules de l’autor de ‘Seda’: «El ‘Game’ ha actuat sobre el disseny intern, lògic, funcional de la veritat. Li ha fet a la veritat el que Jobs va fer al telèfon». El 17 d’agost el Departament de Comerç va prohibir a empreses nord-americanes i de la resta de món que xips fabricats als Estats Units s’utilitzin en processadors Huawei. Un nou assalt, i per a ‘The Economist’, el ‘knockout’ contra Huawei. El que està en joc no són només diners. No oblidem que la Xina és líder en intel·ligència artificial i que els seus sistemes de reconeixement facial i vigilància s’estan usant per sotmetre els uigurs de Xinxiang (camps de «reeducació» elogiats per Trump) i a tots els xinesos. Aquest és el joc del futur, que ja truca a les nostres portes, mentre a Espanya continuem entotsolats en guerres locals (del Bierzo) tan entretingudes com estèrils.

El gran guinyol de la guerra comercial

Mentre els elefants xinès i nord-americà es barallen per l'hegemonia, l'herba que els pateix és la de la resta de la humanitat que assisteix, perplexa i entretinguda, al gran joc

El més llegit