Hi ha una llei no escrita que diu que quan la política catalana va bé el i viceversa. Una llei que aquest últim any sembla haver deixat de tenir efecte. I no perquè la política catalana o el Barça vagin com un tro. Al contrari; tot sembla haver tocat fons. La desorientació absoluta del president Quim Torra només sembla superada pel ‘groucho-marxisme’ d’Isabel Díaz Ayuso o la trajectòria erràtica i reactiva de Josep Maria Bartomeu. No negaré que, com a culer de pedra picada, em dol el desconcert creixent a Can Barça. Però confesso que, sovint, el món del futbol es manifesta com una realitat massa abstrusa i complexa per a la meva limitada capacitat d’anàlisi. Potser serà menys arriscat escriure sobre la situació de la política catalana.