SUPERÀVIT LOCAL

Un acord enrevessat per esquivar un absurd

El pacte entre Hisenda i els ajuntaments hauria d'haver consistit en una cosa més senzilla: tornar als municipis la seva autonomia financera

monterook

La regla de la despesa imposada pel PP als ajuntaments el 2012 va forçar molts consistoris a acumular uns diners que no podien ni poden gastar fins i tot en temps d’emergència per no generar dèficit. Quan el coronavirus va arrasar les arques de l’Estat, la ministra d’Hisenda es va fixar en els aproximadament 14.000 milions de superàvit local. Primer va pensar a traspassar-los ras i curt a Hisenda, convertint els ajuntaments en finançadors del Govern. Els alcaldes, començant pels socialistes, van clamar al cel davant una idea tan forassenyada; tot i que l’objectiu d’acabar amb l’absurd fos compartit per tots. El pla inicial es va anar complicant a mesura que s’anava modificant, fins a arribar a l’acord ‘in extremis’ aconseguit en la FEMP gràcies al vot de qualitat del president, alcalde socialista de Vigo, i l’abstenció del representant d’IU-Unides Podem.