Estaria bé que tant el president del Barça com l’entrenador, ja no diguem els jugadors, els cracs, les estrelles, que són els primers en silenciar les veritats, miressin, primer, de no prendre’ns per tontos; segon, d’explicar-nos la veritat, ni tan sols el que pensen, simplement la veritat; i, sobretot, que ens considerin a tots prou madurs com per explicar-nos el que tots veiem, sentim i intuïm, és a dir, que s’està acabant (si és que no s’ha acabat ja) el cicle de l’excel·lència i que, després que fracassessin estrepitosament els tres (gairebé) milmilionaris fitxatges (Coutinho, Dembélé i Griezmann), hem de continuar recorrent a Leo Messi, que, a l’edat de Crist, als 33 anys, continua, no només sent imprescindible (esperem que aquest turmell no li impedeixi ser la taula de salvació, divendres, contra el Bayern de Munic) sinó que hem de continuar adorant-lo i consentint, sí, que faci, mani i organitzi com li doni la gana el Barça.