Un ciutadà, a qui sempre he respectat per la seva trajectòria acadèmica i política, em reclamava públicament què n’havia fet, jo, de la dignitat perduda i per què vivia políticament agenollat. Confesso que, havent-nos conegut, mai no hagués  pensat que s’apuntaria a la tirallonga d’insults que havia despertat haver reclamat a través de les xarxes que Miquel Iceta, Ada Colau i Pablo Iglesias es pronunciessin arran del nou acte d’inspiració venjativa de la justícia espanyola en anul·lar el tercer grau als companys empresonats. Els retreia, alhora, que no fer-ho els abocaria al fracàs.