L''ascensor social' de l'FP funciona

Fa tres setmanes vaig tenir ocasió de participar, al palau de la Moncloa, en la presentació del Pla de Modernització de la Formació Professional elaborat pel Ministeri d’Educació i Formació Professional que dirigeix la ministra Isabel Celaá. A l’acte també va intervenir un jove professor d’un institut de Formació Professional de Santiago de Compostel·la. Va explicar una anècdota reveladora d’un dels reptes que té l’FP: recuperar el prestigi social com una opció formativa atractiva per als joves i les seves famílies. Natural de la comarca d’A Mariña, Lugo, ens va dir que volia cursar l’FP. Però quan els ho va dir als seus pares, el disgust familiar va ser grandíssim. Veien l’FP com una opció que era sinònim de fracàs social per la seva falta de prestigi. Veient aquest disgust, va decidir fer el batxillerat i cursar un grau universitari. Una vegada fet aquest recorregut, va tornar a l’FP com a professor. Segons el seu parer, avui les coses han canviat. Cada vegada són més les famílies que veuen l’FP com una opció de futur per als seus fills. Les dades confirmen aquesta opinió. El nombre d’alumnes matriculats a l’FP augmenta cada any. La taxa d’abandonament és més baixa. Tenen un nivell d’atur inferior. Els seus salaris són més elevats. Triguen menys anys a arribar al nivell d’ingressos dels seus pares. Per tant, l’‘ascensor social’ de la formació professional funciona. És una bona notícia en temps d’incertesa respecte a l’ocupació. Des d’aquesta perspectiva, l’FP pot veure’s com una política que millora la igualtat d’ingressos de la societat en l’etapa de la ‘predistribució’. És a dir, abans de la ‘distribució’ que es porta a terme al si de les empreses entre salaris i beneficis i previ a la ‘redistribució’ posterior a través dels impostos i de les despeses socials. Aquest tipus de política ‘predistributiva’ té un gran paper que, no obstant, moltes vegades no se li reconeix. Projeccions favorables Les projeccions sobre necessitats futures de l’economia afavoreixen l’FP. Els estudis del Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional (CEDEFOP) apunten a una demanda creixent de qualificacions de nivell intermedi i superior i a una caiguda de la demanda de baix nivell educatiu. Aquesta demanda més elevada coincideix amb els comandaments intermedis i tècnics qualificats; és a dir, amb els tècnics i els tècnics superiors de la nostra formació professional. Aquestes projeccions es veuran intensificades pels efectes de la Covid-19. És així, ja que obliga a canviar les maneres de produir, distribuir i consumir. Necessitarem noves capacitats com la digitalització. Aquest és un moment d’oportunitat per posar en marxa del Pla de Modernització de la Formació Professional. Comparada amb altres països, l’estructura formativa de la població activa a Espanya revela un dels nostres problemes essencials: la nostra realitat s’ajusta a un model ‘diabòlic’, amb poques qualificacions intermèdies, contra les previsions del model ‘barril’ de qualificació requerit pel sistema productiu. És a dir, a baix tenim molta població activa amb poca formació (ESO), al mig tenim una cintura estreta (batxillerat i FP) i a dalt tenim, proporcionalment, molta formació superior). Exactament el contrari que l’Europa dels Vint-i-set. Aquesta comparació necessita, no obstant, un matís. Del total de gairebé 23 milions d’espanyols que formen la població activa, una mica més d’11 milions, l’equivalent al 48,2%, té un nivell de formació professional bo que, no obstant, no se li reconeix. Això, a més de ser una injustícia del sistema, posa aquests ciutadans en inferioritat de condicions respecte a altres que sí que poden acreditar les seves competències professionals. El pla planteja resoldre aquesta carència. Una cosa que és important perquè com més alt és el nivell de formació reconegut a una persona, més alt és el seu nivell d’activitat (ocupabilitat) i de salari. Però perquè l’FP tingui èxit, a més de la recuperació del prestigi social que he assenyalat, es requereixen dues condicions més. D’una banda, el compromís de les empreses amb aquest model de formació dual. De l’altra, el compromís dels poders públics per posar en marxa un sistema flexible i efectiu, dotat, a més, com és el cas del pla, d’importants recursos econòmics que permeten incentivar la millora del sistema. Aquest doble compromís amb l’FP és, segons el meu parer, un dels elements constitutius del nou contracte social que Espanya necessita per créixer amb productivitat i de forma inclusiva.

L''ascensor social' de l'FP funciona

Recuperar el prestigi social i aconseguir el compromís tant de les empreses com dels poders públics ara són els reptes

El més llegit