Soc republicà per tradició familiar i per convicció intel·lectual. Vaig acceptar la monarquia parlamentària per realisme polític, tot i que Joan Carles arribés a rei després de tallar el cordó umbilical que l’unia al règim de Franco. Amb aquest bagatge, contemplo la crisi actual de la monarquia amb sentiments oposats. D’una banda, podria pensar que ha arribat l’hora de la transició cap a una república. Sense el papanatisme dels qui pretenen que les repúbliques estan blindades contra la corrupció i el clientelisme pel fet de ser-ho. D’altra banda, quan imagino aquesta possibilitat, destinada a fer realitat les meves conviccions, alguna cosa no encaixa.