Un altre rei espanyol a l'exili

És increïble que la història es repeteixi amb tal fidelitat. És d’espant el recompte de reis espanyols exiliats per diferents motius en els últims 200 anys. Carles IV, Ferran VII, Isabel II, Amadeu I, Alfons XIII i ara Joan Carles I. De tots els que hi ha hagut en els segles XIX i XX, únicament Alfons XII –que venia de l’exili– s’ha deslliurat d’aquest destí. Només pot enumerar-se una tirallonga sistemàtica de dissorts per a caps d’Estat semblant als països més inestables del món. Però al marge d’això, que hauria de fer reflexionar serenament tots els que veuen en la monarquia una peça d’estabilitat, ens hem d’aturar en el destí processal penal de l’antic rei, que és el que sembla haver motivat la seva sortida d’Espanya. Es va obrir a Suïssa una investigació al respecte d’un dipòsit valuosíssim en un banc suís que provenia de l’Aràbia Saudita i que hauria controlat l’exmonarca a través d’una fundació, i que s’hauria convertit en un suposat i suculent regal a Corinna Zu Seyn-Wittgenstein a través d’una transferència. A Espanya hi ha oberta una altra investigació davant l’Audiència Nacional derivada del ‘cas Villarejo’ en la qual Joan Carles I no està imputat. No podria estar-ho, ja que és aforat davant la Sala Penal del Tribunal Suprem, que no ha plantejat encara cap diligència contra ell. Això és insòlit, no només per la indubtable transcendència pública del tema i la quantitat de dades sorgides en la premsa que haurien de servir per a –tant de bo– descartar o –lamentablement– afirmar la presència de, almenys, un delicte de blanqueig de capitals i un altre de frau fiscal. Es tracta de delictes greus que podrien portar penes de presó, i que en condicions normals haurien hagut de motivar l’obertura d’aquesta investigació judicial. Al contrari, en aquest cas –i no és gens freqüent que sigui així– s’està esperant que la fiscalia investigui pel seu compte els fets i decideixi si presenta querella per aquests i, llavors sí, s’obriria la investigació judicial. Insisteixo, tot i que aquest procedir no és insòlit, tampoc és freqüent. N’hi hauria hagut d’haver prou amb una simple denúncia del fiscal recollint els nombrosos indicis apareguts en els mitjans per obrir aquesta investigació judicial. I estant en això, arriba la notícia que l’exrei s’ha exiliat a un destí encara desconegut i sense coneixement ni de la ciutadania ni de les autoritats que l’investiguen. Tot això és un comportament una mica més que impropi, sobretot en qui, agradi o no, ostenta una dignitat que deu un respecte, perquè és la dignitat de tot el país. El correcte en qualsevol investigat, més en aquest cas, és posar-se explícitament a disposició de la justícia i informar públicament del seu trasllat a l’estranger, exactament igual que van fer el seu gendre i filla, sense anar més lluny. Els fets, en espera d’esdeveniments i en concreció de la seva destinació i conducta posterior, el situa, de moment, no només en el concepte d’exiliat, sinó que l’acosta al terreny del pròfug. ¿Què li impedia acomiadar-se ordenadament del país en el qual va regnar durant 40 anys? ¿O és que hi havia una cosa que li impedia aquest comiat públic? ¿Per què omet a la carta al seu fill dir que està a disposició de la justícia? La seva situació actual Ara ens haurem de començar a fer les preguntes òbvies respecte de qualsevol sospitós que és a l’estranger. ¿És en un país europeu i regirà l’euroordre? ¿Es troba en un estat amb tractat d’extradició amb Espanya? Malgrat la seva marxa, ¿compareixerà voluntàriament i no s’hauran de plantejar les preguntes anteriors? ¿Es farà valer la inviolabilitat que va disfrutar fins a la seva abdicació com a escut davant eventuals acusacions? I si compareix, ¿s’obrirà investigació judicial? ¿Hi haurà alguna acció popular que presenti querella contra ell? Oberta la investigació, ¿quin destí tindrà? ¿Acabarà tot prematurament a través d’un sobreseïment, o s’acabarà jutjant el cas? La investigació, a més, pot ser extensa i fins i tot lenta, cosa que pot fer que mai acabi, tenint en compte l’avançada edat de Joan Carles I. Es tracta de preguntes que anirem responent en els pròxims temps. Però seria positiu que no es confirmés una vegada més l’opinió de bona part del carrer avui: que aquestes coses sempre acaben en res. Per una vegada les institucions haurien de desmentir aquest vergonyant sentir ciutadà i demostrar rapidesa i eficàcia en un cas de tremenda gravetat. Tot i que només sigui pel prestigi d’un país que massa encobridors diuen estimar tant.

Un altre rei espanyol a l'exili

És insòlit que la Sala Penal del Tribunal Suprem no hagi plantejat encara cap diligència contra Joan Carles I

El més llegit