Tota la gestió de la crisi provocada pels comptes suïssos de Joan Carles I, unida a l’aparició del nom de Felip VI en les fundacions associades, respon al convenciment que l’objectiu ha de ser protegir la figura legítima i exemplar de l’actual monarca front la toxicitat de l’herència paterna. Pot ser que així sigui. Però els fets no apunten precisament en aquesta direcció. En un país on declarar-se joancarlista, no monàrquic, es va convertir en tòpic, la principal font de legitimitat de Felip VI, li agradi o no, ha sigut i continua sent el regnat del seu pare. Degradar la seva figura degrada inevitablement la seva pròpia legitimitat; i Felip VI ja és un rei amb massa territoris en el seu regne on anar li suposa un problema.
Anàlisi
La restauració de Felip VI
Si les institucions no saben complir els seus compromisos, es tornen inútils i moren

zentauroepp53804573 el rey de espa a felipe vi durante su discurso en la prese200624135319 /
El més llegit
- L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets
- ¿Què és més sa, la síndria o el meló? La ciència et dona la resposta
- Una jutge d’Andorra reactiva la causa contra Rajoy per l’operació Catalunya
- La bandera groga oneja en l’inici de la vaga dels socorristes
- L’onada de calor durarà més del previst: arrencarà diumenge i es prolongarà fins com a mínim dijous