Demòcrates contra populistes, per Carles Campuzano

Durant els darrers anys un fantasma ha recorregut Europa i es deia populisme. Caldrà veure que succeeix en les eleccions que s’aniran celebrant durant els propers mesos per saber si aquest espectre es consolida com una alternativa real de poder als partits democràtics i europeistes o pel contrari comença el seu declivi. Hi ha raons per a pensar que, com ha explicat el politòleg Yascha Mounk, en la mesura que els governs populistes han gestionat especialment malament la pandèmia de la covid-19 i no han estat capaços ni de protegir la salut dels seus ciutadans ni la prosperitat de les seves economies, el suport popular que han rebut vagi minvant. Però també és cert, que els malestars, les frustracions i els ressentiments de fons que els populistes han sabut acollir no tendiran a desaparèixer, sinó que segurament s’agreujaren com a conseqüència de la crisi sanitària que estem patint. I és que una part rellevant de l’èxit dels populismes no és altre que el de plantejar les preguntes i qüestions adequades que els partits que representaven, per l’esquerra i la dreta, els valors i interessos de les classes mitjanes i treballadores de les societats europees, estaven ignorant. L’estancament dels salaris, la caiguda del pes de la indústria, les dificultats dels joves per emancipar-se, l’afebliment dels serveis públics com a resultat de les polítiques d’austeritat, les noves formes de treball que precaritzen, les dificultats dels petits negocis per tirar endavant o els problemes de la gent del sector primari són problemes que s’arrosseguen de fa masses anys i que massa sovint només apareixen en la campanya electoral. El fracàs dels governs Els governs, a l'hora de la veritat, no els acaben d’afrontar amb la determinació i l’audàcia que calen. Aquí rau principalment l’èxit relatiu dels populismes. Són qüestions difícils, que no tenen solucions simples i màgiques, en un context de major integració i competència econòmiques globals, de transformacions tecnològiques disruptives en els camps digital i de la robòtica, i d’envelliment de les nostres societats. Si hi ha a més, els populistes recullen els desassossecs d’alguns sectors de la societat davant dels canvis culturals resultat de les migracions, la igualtat de gènere o la llibertat d’orientació sexual, que impliquen societats més lliures i obertes, el còctel està servit. Certament de populismes n’hi ha de molta mena, d’esquerres i de dretes, però tots tenen claus locals que ens ajuden a entendre el perquè de tot plegat. Cada populisme expressa un conjunt de malestars i ressentiments amb característiques ben nacionals. I sobretot, tots acostumen a compartir un discurs contra les elits i la 'casta' política, l’atorgar-se el parlar en nom del poble, el menyspreament de les minories i una gran desconsideració per les regles i els procediments democràtics. Especialment rellevant em sembla aquest darrer aspecte i és que el populisme corrou la democràcia i imposa la lògica de l’enemic que es vol destruir i no de l’adversari que es vol derrotar, com explicava fa uns anys Michael Ignatieff. Tots els demòcrates i europeistes hem de plantar cara als nostres populistes locals -també a Catalunya, clar-, amb un discurs radicalment democràtic en defensa de les regles i procediments legals com a garantia dels drets de tots, del pluralisme intrínsec de les societats, del respecte a l’adversari polític i de la capacitat i de la necessitat d’una política per a bastir acords, pactes, punts en comú o programes compartits. I és que és clar que es necessitarà la bona política i el bon govern, amb propostes solides, viables, possibles i robustes, lluny del dogmatisme ideològic, per afrontar els problemes socials i econòmics de fons del país i que angoixen a les classes emprenedores i treballadores. Només amb una aposta per la productivitat, que vol dir educació, formació, tecnologia, innovació, industria, infraestructures verdes, aliances publico-privades, garantirem la prosperitat econòmica. I només amb una aposta per la cohesió i la justícia socials, que vol dir educació, formació, Inversions en infància i joves, solides xarxes de protecció social per als més fràgils, plena inclusió de les minories, aliança amb el tercer sector, cultura, fomentarem un sentiment de pertinença nacional positiu, integrador i acollidor. I es que en un país com Catalunya, on el patriotisme no es pot predicar en base als avantpassats comuns, només el podem practicar amb l’esforç per a bastir un futur millor per als infants i joves d’avui.

Demòcrates contra populistes

És necessària la bona política i el bon govern, amb propostes sòlides, viables, possibles i robustes, per afrontar els problemes socials i econòmics del país

El més llegit