Partim d’una dada clau: no existeixen vivències col·lectives homogènies com a resposta a una crisi com l’actual del coronavirus. No hi ha el ‘tots ho vivim igual’. Cada un respon a la seva manera, amb el seu estil singular i d’acord amb com està al món i com gestiona la seva vida. Feta aquesta excepció important, podem aventurar que un nou confinament seria una experiència vital difícil i molt més complicada que l’anterior. Avui ja constatem alguns efectes i afectes compartits en reacció als rebrots.