La UE fa un gran salt coixejant

La Unió Europea (UE) ha fet un salt qualitatiu crucial en la seva integració política a l’aprovar un programa d’endeutament comú de 750.000 milions d’euros per finançar la sortida de la recessió del coronavirus amb el fons de recuperació. El deute serà emès per la Comissió Europea en nom de la UE i serà costejat pels Vint-i-set a través del pressupost comunitari. Això complementarà l’acció del Banc Central Europeu (BCE), amb una injecció massiva de fons a través de la compra de deute que ha evitat que la recessió es transformés en una catàstrofe financera i que es disparés el cost del deute públic dels països més afectats. Aquest avenç sense precedents en la integració fiscal dels Vint-i-set, no obstant, es veu devaluat per la insistència en el fet que és una mesura excepcional única, per la reducció de partides essencials del marc pressupostari 2021-2027, per la retallada del 22% dels ajuts no reemborsables del fons de recuperació i per les condicions del desemborsament d’aquests ajuts, que poden retardar-los i restar-los eficàcia, ja que la celeritat i l’import són claus per sortir de la crisi. La gravetat de la recessió va fer decidir al maig la cancellera alemanya, Angela Merkel, a abandonar la tradicional oposició frontal d’Alemanya a l’emissió de deute comú de la UE. Merkel va comprendre que sense una sortida equilibrada de la crisi de tots els estats es posaria en perill el mercat europeu, l’estabilitat de l’euro i la mateixa recuperació alemanya. Per això es va sumar als plantejaments del president francès, Emmanuel Macron, i dels líders d’Espanya, Itàlia, Bèlgica, Irlanda, Portugal, Grècia, Eslovènia i Luxemburg, que des del mes de març reclamaven un mecanisme d’endeutament comú. Però, mentre Macron i la majoria veuen en el compromís de la cimera un primer pas i un precedent, Merkel, igual com Holanda, Àustria, Dinamarca, Suècia i Finlàndia, estimen que es tracta d’una mesura excepcional, única i que no s’ha de repetir, i així ho han fet constar en les conclusions oficials de la cimera. Conseqüències a llarg termini El preu pagat perquè Holanda, Àustria, Dinamarca, Suècia i Finlàndia aixequessin la seva oposició al fons de recuperació tindrà conseqüències negatives a llarg termini, ja que es retallen partides fonamentals del marc pressupostari 2021-2027, com investigació, cohesió, política agrària, transició climàtica, immigració, acció exterior i salut. Així mateix, es redueix la contribució anual al pressupost de la UE dels frugals i del seu aliat finlandès, malgrat que els beneficis anuals que obtenen del mercat europeu són 10 vegades superiors a la seva contribució al pressupost, segons la Comissió Europea. La cimera ha demostrat que un revitalitzat eix franco-alemany, unit i treballant en la mateixa direcció, és indispensable per avançar en la integració europea, però que no és suficient a causa de la presència de grups organitzats, com els frugals i el grup de Visegrad (Polònia, Hongria, República Txeca i Eslovàquia), que anteposen l’interès nacional a curt termini al d’Europa a llarg termini. L’actitud dels frugals evidencia que, malgrat la sortida del Regne Unit de la UE, l’esperit del fre britànic segueix present, personalitzat en el primer ministre holandès, Mark Rutte. L’acidesa de les discussions deixarà profundes ferides en una UE ja fracturada i que els quatre frugals (7% de la població de la UE i 14% del PIB) aconsegueixin retallar un pla recolzat per la Comissió Europea, el BCE, Alemanya, França, Itàlia, Espanya i la majoria d’estats mostra els límits del procés d’integració.

La UE fa un gran salt coixejant

L'endeutament comú és un avanç qualitatiu en la integració política, però es retallen partides clau del pressupost a llarg termini

L'esperit del fre britànic s'ha reencarnat després del 'brexit' en el primer ministre holandès i els frugals

El més llegit