Pot aparèixer en qualsevol procés constituent després d’una dictadura: el temor del que pot representar l’elecció directa d’una persona com a cap de l’Estat. Que una persona sigui investida pel vot popular li atorga una indiscutible legitimitat democràtica, que no té en absolut qualsevol rei o reina. És la raó per la qual en les monarquies parlamentàries tenen atribucions principalment simbòliques. I els poders, pocs o molts, que disposi el cap de l’Estat elegit directament, es reforcen per aquesta legitimitat democràtica. No passa res si estan en mans de persones raonables i al·lèrgiques a l’autoritarisme, i que, després de ser elegides, saben guanyar-se i mantenir el respecte per a la institució que encarnen. Però allà on hi ha marge per al populisme, es colen, i de vegades triomfen, líders carismàtics que incomoden els contrapoders.
INSTITUCIÓ EN CRISI
Sobre la monarquia
La interpretació extensiva dels privilegis del rei, entre els quals la inviolabilitat, fa un trist servei a la Corona

reyok
El més llegit
- El caos s’apodera de l’estrena del Tour amb Enric Mas de protagonista
- Per què la Via Laietana reformada no té arbres: dels túnels del metro al volum dels testos
- Quatre morts i sis ferits en un accident a l’A-2 a Soses amb quatre cotxes implicats
- El Madrid topa amb Luis Enrique
- Amazon ja sap quin producte demanaràs tres mesos abans que ho demanis