La derrota de Nadia Calviño per a la presidència de l’Eurogrup indica diverses coses. Una, no s’ha de vendre la pell de l’os abans de matar-lo. Dos, la UE és una unió d’estats d’equilibris molt complexos. Tres, Pedro Sánchez, unint la candidatura a les reivindicacions dels països del sud, l’ha pogut marcar com a capdavantera d’uns països que exigeixen forts ajuts, cosa que ha enervat altres països, més enllà dels ‘quatre frugals’. Quart, el recolzament d’Alemanya i França és important, no definitiu. A l’Eurogrup hi ha 19 països i 19 vots. I cinquè, l’aprovació del pla de recuperació de 750.000 milions de la Comissió requerirà moltes llargues hores de negociació.