El rebrot de la pandèmia a la comarca de Lleida amb la tornada a un règim de confinament, que ara per ara és només perimetral però que podria acabar sent domiciliari, és molt greu. És un cop dur per a la moral dels seus 210.000 habitants tant per l’increment de les hospitalitzacions, els ingressos en ucis i les defuncions, com per les seves nefastes conseqüències econòmiques. Produeix també molta inquietud a la resta de Catalunya perquè ens recorda que contra la Covid els triomfs són efímers si després no es fan bé les coses. I alhora genera ràbia entre la ciutadania perquè allò succeït no ha sigut un accident, un imponderable, una cosa que no podia saber-se, sinó que era una situació «perfectament previsible», com ha explicat amb molta rotunditat Miquel Porta, catedràtic de Salut Pública de l’Institut Hospital del Mar. Estem davant d’un abandó de responsabilitats per part del Govern que no ha sigut capaç d’habilitar un sistema de detecció de casos positius a través de rastrejadors sobre el terreny. El resultat és que la transmissió comunitària del virus al Segrià està fora de control, tal com han reconegut tant la gerent de la regió sanitària, Divina Farreny, com el cap d’epidemiologia de la zona, Pere Godoy.