Tranquils, hi ha equip, míster i Messi

Ja està, ja està, ja tenim equip. I fins i tot entrenador ¿oi que sí? Ja poden venir els Mossos a buscar la documentació que vulguin. Ja poden, per fi, dic jo, passarà algun dia, qui sap, suposo, aquests senyors de Price Waterhouse Coopers, els auditors més lents del món, entregar la seva investigació. És igual si es va pagar sobrepreu en el ‘Barçagate’. Tenim equip, alineació, per guanyar la Champions, perquè amb el VAR (Victòria Assegurada Reialmadrid) és impossible guanyar la Lliga. Avui mateix, al migdia, al Via Veneto, segur, papa Messi reprendrà les negociacions per a la renovació del nen amb ‘papa’ Bartomeu, que oferirà els diners que té i els que no té. Però això importa poc, el que importa és que ahir a la nit, al camp de La Ceràmica, davant el millor equip postcoronavirus, Messi va demostrar que, com a migcampista, pot jugar fins als 40. A Barcelona, vivint sota el sol de ‘Castefa’ i, fins i tot, convidant a mate el seu amic Griezmann, que, ves per on, va marcar un dels gols d’aquesta Lliga, de vaselina, després d’una assistència de cop de taló (¡home, no va ser el de Benzema, però gairebé!) del Leo. La revolució de Setién Que deixin de preocupar-se els culers, que ja tenen entrenador. Quique Setién, enmig de la desesperació, va decidir renegar del més pur cruyffisme, va idear un 4-4-2 clàssic, clasiquíssim, amb els tres mariscals de camp més ferms i durs que té (Sergi Roberto, ¡per fi en la seva posició!; Vidal, que va fallar un gol d’escàndol, i el multiusos Busquets), perquè l’as argentí continués fent el que volgués però, aquesta vegada, sabent que per davant tenia dos finalitzadors, que van fer les seves delícies. Perquè els dos golassos, el segon i el tercer, venen precedits, com no, d’unes altres dues genialitats de Messi, a qui ja li importa poc el compte del 700 cap endavant i va regalar el segon al seu amic Suárez, que el va ficar, en actitud plàtan, per l’escaire esquerre d’Asenjo i, el de Griezmann, que va xutar de vaselina després de la cessió, de cop de taló, de Messi. Aquestes dues eren les assistències de gol de Messi núm. 17 i núm. 18, així que està a una del seu rècord, que són 19 la temporada 2011-12. Va marcar, sí, però hi va haver BAR No va ser, sens dubte, cap invent la nova posició de Leo fent el que volgués al mig del camp. Ell mateix, Messi, ja havia ideat, fa uns anys, aquesta posició, la del fals centrecampista, com Pep Guardiola es va inventar allò del fals 9. Gairebé tot això de Messi ha sigut fals, fins i tot que se’n vulgui anar a final del 2021 ¿oi? Sííííííííí. Per això, només per això, el festival de Vila-real es va tancar amb un altre golàs de Messi, anul·lat, com no, pel VAR, tot i que aquestes coses al Leo ja no l’inquieten i menys el dia que se n’adona que té un equip per somiar. El que es va veure ahir a la nit, insisteixo, no té res a veure amb el dèficit de 200 milions d’euros d’aquesta temporada, ni amb els molts milions d’aquest pressupost rècord de 1.047 del ‘més que un club’, ni amb perdre la Lliga, ni amb el caos de fitxatges i desfitxatges, ni tan sols amb la idea de vendre Griezmann, que ja no el venen. Ahir a la nit van cridar que són vius. Va ser, sobretot, un record de que grans (i bonics) que van ser.

El més llegit