L'investigador mira la seva agenda. Moltes dates estan ja ratllades, eliminades... com si mai haguessin existit. Semblen passades pel vergonyós tamís de la censura. Alguns dies una mica allunyats, cap a la tardor i alguns encara mes distants, a l'hivern, resisteixen. Però la seva resistència no està clar si serà efectiva. L'investigador les repassa amb desídia, amb cert neguit. Només un breu somriure s'esbossa en aquelles cites on ha anotat: "Traslladada a abril del proper any". Quan la caixa de Pandora es va obrir i d'ella van sortir tots els mals del món, només una cosa va quedar. L'esperança. Aquesta petita joia. "El meu tresor", com diria Gollum. I a la mateixa s'aferra l'investigador. A un futur més lliure i net on retrobar-se amb els seus col·legues de professió i intercanviar de tu a tu noves idees.