Fa anys, molts, quan vaig coincidir amb Julia Otero i Andreu Buenafuente a TV-3, encara no existia Twitter però els corrents de simpaties i antipaties circulaven com sempre. Per això sabíem que en alguns cercles ens anomenaven «el trio d’espanyolistes»; no estàvem a l’altura de pota negra que alguns exigien –i exigeixen avui encara més– per expedir el certificat de bon patriota. Va ser en aquella època quan a un eixerit directiu se li va acudir suggerir que els convidats espanyols que no parlessin català se’ls podria col·locar un auricular per a la traducció simultània.