Estimat senyor Iván Redondo

Dono per fet que vostè no ho sap, així que li he d’explicar que la meva filla és canadenca, filla de pare canadenc. El pare prové d’una petita ciutat d’Ontario. Una ciutat de classe obrera, amb la taxa d’immigració més alta del Canadà. La seva veïna es deia Ellen. És mare de dues filles biracials. Va fugir del seu últim marit després que ell intentés assassinar-la, perquè al Canadà és molt fàcil obtenir una llicència d’armes. Quan Justin Trudeau es va presentar a les eleccions, assegurava a la seva campanya que implantaria un paquet de mesures destinades a ajudar les dones. Recordi vostè que al Canadà no hi ha sanitat pública tal com l’entenem aquí. Jo em vaig quedar a viure a Espanya perquè la meva filla va néixer amb una malaltia minoritària i al Canadà el sistema de salut pública no en cobriria el tractament. Al Canadà tampoc hi ha el mes de vacances pagades, ni la igualtat de salaris, ni la baixa per maternitat, ni el subsidi d’atur tal com aquí els entenem. Si el propietari vol fer-te fora, t’avisa amb un mes d’antelació i te’n vas, punt. Amb això vull dir que una mare soltera al Canadà és pobra, paupèrrima, i que més li val que els seus fills no emmalalteixin. L’Ellen va creure tot el que Trudeau li oferia. I el va votar. Violadors en presons de dones Quan l’Ellen va començar a llegir que gràcies a la bill C-16, implantada per Trudeau el 2017 (la llei anàloga de la llei trans que vostès ara pretenen implantar aquí), hi havia violadors i assassins de dones que havien sigut transferits a presons de dones, va creure que tot era un invent de la dreta. No va creure que si un violador s’autoidentificava com a dona calgués tractar-lo com a dona. No ho va creure fins que la CBC, la cadena de televisió canadenca ¡d’esquerra!, va anunciar que Madilyn Harks, abans Matthew, que havia abusat de 60 nenes i s’havia canviat de gènere a la presó, estava residint a Brampton, a una hora de casa seva, i que, segons la llei, podia entrar en banys, gimnasos, i vestidors femenins, sense que, per llei, ningú pogués impedir-ho. L’Ellen rebia un petit subsidi com a mare soltera. El va perdre el 2018. Perquè el 2017 moltíssimes dones van demanar aquest subsidi. Aquestes «dones» eren homes fins al 2017, quina casualitat. Al Canadà no hi ha llei de violència de gènere, ningú ha esquivat aquesta llei. Però n’han esquivat d’altres. Beca esportiva a una trans L’Ellen creia que la seva filla Louisa seria la primera persona de la família que aniria a la universitat. Al Canadà no hi ha les beques només per renda, les beques s’atorguen per mèrit. I un curs a la McGill costa 40.000 dòlars. Un títol universitari suposa, amb taxes i despeses de residència, una inversió de gairebé mig milió de dòlars. El pare de la meva filla encara paga el crèdit de la seva universitat, 18 anys després d’haver-la abandonat. La Louisa esperava obtenir una beca com a esportista. S’entrenava des dels 4 anys. Però la va perdre perquè la va obtenir una transgènere que molt oportunament es va autoidentificar com a dona el 2017, i que no hagués obtingut beca com a esportista home. Per descomptat, no va haver d’operar-se ni hormonar-se, la llei no l’hi exigia. Si no es creu aquesta història, busqui les declaracions de Linda Blade, presidenta de les Dones Esportistes d’Alberta, sobre històries semblants. El percentatge més baix del vot En les eleccions del 2015, Trudeau va obtenir 184 escons. El 2019, 157. Va perdre la majoria absoluta i va passar a governar en minoria, amb menys del 35% del vot. El percentatge més baix del vot per a un partit governant en tota la història del país. Dones com l’Ellen van deixar de votar-lo. L’hi explico perquè crec que les dones a vostè li importem molt poc. Però perdre el govern en unes pròximes eleccions potser sí que li importa una mica.

Estimat senyor Iván Redondo

El primer ministre del Canadà va perdre la majoria absoluta després d'implantar la C-16, la llei anàloga de la llei trans

El més llegit